El veí de Pedreguer Amadeu Vives està immers en el disseny d’escenografia teatral a Nàstola (Finlàndia) on viu des de fa 9 anys. En aquest temps ha dissenyat moltes escenografies teatrals i decorats en el món del teatre, cine i televisió, així com utillatge teatral. També en el món artístic, fent encàrrecs de pintura, il.lustracions i animació amb l’arena.

Un artista que no para, ment inquieta, sempre buscant noves orientacions, i per això des de www.elmiralldelamarina.es, hem volgut parlar amb ell per saber un poc més.

Com i per què decideixes canviar la teua residència?

A mitjans de l’estiu de 2014 ens vàrem mudar a viure a Nàstola, Finlàndia. Al cap d’un parell de mesos em vaig posar a estudiar fines, durant el curs 2014-2015, gràcies a un programa d’integració per a immigrants depenent dels Serveis Socials de Finlàndia.

Després, el 2015, vaig començar a estudiar utillatge teatral, en un institut de formació professional a Lahti. Els estudis duraren dos anys. Aquestos estudis em varen servir per ampliar coneixements i fer contactes durant les pràctiques d’empresa. Una vegada aconseguit el títol d’utillatge teatral, em vaig adherir i formar part en una cooperativa de Lahti.

Vaig començar a poc a poc a treballar en diferents projectes, principalment en el món del teatre, cine i televisió fent dissenys i construccions d’escenografies i decorats. Començat el 2020, les coses canvien a nivell global. Els projectes que tenia en marxa queden annul.lats o traslladats de forma indefinida. El calendari de colp i volta es queda buit. La primavera del 2020 ens la passem en casa, mirant què passa al món.

A l’estiu pareix que la situació millora i tenim la possibilitat de poder gravar una pel.lícula. Durant un parell de mesos aconseguim gravar totes les escenes, la majoria de les quals es localitzen en exteriors.

A la tardor la situació torna acomplicar-se i de nou els cinemes, teatres i espectacles queden suspesos. Però de nou tinc sort, i passe a formar part d’un grup d’ artistes escollit per la ciutat de Lahti amb la intenció d’apropar la cultura als xiquets de les escoles.

Durant dos mesos que dura el projecte, junt amb el grup de 7 artistes anem recorrent les diferents escoles de la zona fent un espectacle de música, teatre, titelles i circ. Aquest espectacle es realitzava als patis de les escoles. Recorde que molts dies a les 5 del matí ja estàvem a la carretera amb el cotxe de camí el pròxim poble a muntar les carpes on realitzàvem les nostres actuacions. Molts dies estàvem per davall dels zero graus.

Acabem l’any mirant com avançarà la cosa. El gener del 2021 la que havia sigut la meua mestra d’utillatge teatral m’avisa que la seua plaça de mestra està lliure, ja que ella ha demanat l’excedència laboral per anar a estudiar i que estan buscant algú per fer la seua substitució. Faig fer la sol.licitud i de seguida em varen cridar per a l’entrevista. Al dia següent em vàrem cridar de l’escola per a començar a treballar. Durant un any i nou mesos he estat de mestre en l’institut de formació professional ensenyant els alumnes tot el que havia aprés durant els meus estudis, a més d’ensenyar des de la meua experiència laboral tots els meus coneixements sobre la matèria.

Des de l’octubre passat estic de nou treballant en diversos projectes teatrals i com a membre de la cooperativa.

 En aquests moments, en què estàs immers?

En aquests moments estic immers en el disseny d’escenografia teatral. Tinc quatre projectes escenogràfics en marxa.

Un ja el tinc acabat, tinc la maqueta feta i entregada i el seu procés de construcció començarà en març. Es tracta d’una escenografia teatral pel musical de Fama. L’estrena de l’obra està programada per a després de Pasqua al teatre de la ciutat.

Els altres tres projectes son per al teatre d’estiu de Nàstola (poble on visc), l’altre pel teatre d’estiu del poble del costat, a Orimattila, i l’ últim pel teatre d’estiu de Kärkölä.

En Finlàndia hi ha molta tradició de realitzar a l’estiu els teatres a l’aire lliure i pràcticament en cada poble trobem el seu grup de teatre amateur (normalment les actrius i actors són amateurs però dirigit per professionals). Cada grup organitza la seua obra de teatre, la qual la representaran unes quinze vegades durant l’estiu i a l’aire lliure.

Tot açò junt amb altres projectes més curts, els quals vaig fent entre les escenografies, és a dir, compaginant-los.

Has hagut d´adaptar la teva tècnica al país que vius? Ha estat costós?

Adaptar-se o morir, com Darwin explica. És que les espècies que no s’adapten al seu entorn no viuen.

Sobretot l’idioma és un dels esforços que més costa. Els coneixement artístics ajuden a sobreviure.

Crec que l’adaptació és una constant que està present en mi. Contínuament, estic esforçant-me per a entendre i que m’entenguen.

“Ara estic escrivint açò i el tractor llevaneu està passant per davant de casa apartant la neu del carrer.”

Forma part del dia a dia el anar canviant, millorant, actualitzant coneixements i tècniques. Aprenent noves paraules, coneixent noves persones i clients. És un canvi constant. En cada nou projecte hi trobes nova gent darrere. Cal esforçar-se per demostrar que saps, vols i tens motivació per a fer-ho. Donar el millor de tu i estar content amb el resultat del producte o projecte abans d’entregar-lo al client és molt important. Així tindràs el client content.

També tinc la meua dona al costat que m’ajuda moltes voltes a revisar els correus, els textos i pressupostos. Ella és una part molt important en tots els projectes, sobretot al principi quan encara em costava molt l’idioma. Gràcies, Veera.

Veiem que la fusta forma part de la teua vida on li dones art

La fusta és un element primari que ha estat ahí sempre. Un element que el necessitem cada dia, ja siga per mantindre’ns calentets, per a poder cuinar o simplement per a protegir-nos.

La fusta és un material de fàcil accés i que és troba en moltes quantitats i mesures. És fàcil de treballar, és tou i dur al mateix temps. Pots construir amb ell, ajuntant, atornillant, clavant o apegant, també pots esculpir-lo, polir-lo…

Després encara pots pintar-lo fent que el producte final parega un altre material, crear un fictici o bé deixar que la seua naturalesa es deixe vore. És un material molt utilitzat en la realització d’escenografies i decorats.

Una nova tècnica o habilitat incorporada a la meua faena és l’escultura en fusta emprant la motoserra.

La cosa va començar com un joc farà uns tres anys, quan Veera va trobar que l’Ajuntament de Lahti organitzava un curs d’escultura amb motoserra. Ella em va matricular al curs sense abans contar-m’ho.

Em va agradar la sorpresa i em vaig comprar una motoserra i tots els accessoris de seguretat. I a partir d’ahí, el que havia començat com un hobby més, ha passat a ser una habilitat més i part d’un producte que puc oferir en el camp professional.

Parla´ns un poc de la feina que estàs fent en aquest moment i si tens algun projecte en ment

Un projecte que tinc en ment, és estudiar un poc més. Fa poc he fet la sol.licitut d’ingrés per a estudiar Pedagogia a la universitat. Ara falta esperar si m’accepten o no. Els estudis començarien en l’estiu i durarien un any.

L’experiència de mestre durant quasi dos anys m’ha despertat les ganes d’estudiar un poc més i ampliar coneixements així com tindre altres possibilitats de treball en un futur.

Mil gràcies Amadeu i molta sort per eixes terres!!!!

ALTRES NOTÍCIES: Amadeu Vives: “M´agrada de Finlàndia la natura, veure les 4 estacions i lo be que funcionen els sistemes bàsics»