Finlàndia-València-Pedreguer-Finlàndia

Casualitat o destí? D´això ben bé en sap el nostre protagonista de “Miralleros por el Mundo”, el veí de Pedreguer, Amadeu Vives. I és que durant el seus estudis de Belles Arts va poder disfrutar d´una Beca d´Erasmus a Finlàndia (2006/07). Allí va conéixer a Veera, actualment la seu dona. A l´any següent, Veera va fer el seu intercanvi d´estudiant a València. Una vegada finalitzats els seus estudis a la capital valenciana anaren a viure a Pedreguer fins a l´estiu del 2014 que es casaren i s´en anaren a viure a Nàstola, un poble situat a uns cent-vint km de la capital de Finlàndia.

Allí porten vivint cinc anys junt amb seu fill Otso, que el proper mes de gener farà tres anyets. Veera és mestra a l´escola del poble i Amadeu, autònom, treballa en una cooperativa dissenyant i construint decorats per a teatre, cine i TV. També va estudiar en Finlàndia Utilleria Teatral i part del seu treball també ho dedica a la realització i organització d´utilleria en la televisió pública de Finlàndia.

Projecte Eurovisió finals Finlàndia

Com i per què decideixes canviar la teua residència?

Durant els anys que vàrem viure a Pedreguer la situació econòmica del país d´aleshores per un costat i per l´altre no tindre cap lligam econòmic i familiar, ens permeteren posar la mirada en Finlàndia com el proper destí on anar a viure. Tot plegat, la situació general i personal influirien a buscar un lloc millor on continuar els nostres camins junts.

El seu taller

Què és el que més t´agrada del país on vius?

M´agrada viure ací, estem a gust. M´agrada arribar a casa, llevar-me les sabates i anar descalç pel parquet. La casa la tenim sempre calenteta. A finals de l´estiu ja posem la calefacció en marxa i fins allà finals d´abril o maig no s´apaga. Encara que faça molt de fred, les cases estan molt ben preparades. Són molt còmodes i acollidores. Es passa molt més temps dins de casa.

M´agrada Finlàndia per la natura. Els seus extensos boscos compostos principalment d´avets, pins i bedolls (Abedul) Els milers de llacs que pinten de blau el paisatge. Les cabanyes de fusta situades a les vores del llac, les quals són la residència d´estiu dels finesos durant unes setmanes a l´estiu.

M´agrada vore les quatre estacions, com passem d´un paisatge hivernal cobert de blanc a una primavera que esclata en verds i flors silvestres. La diferència d´hores de sol que hi ha a entre l´hivern i l´estiu.

A l´estiu ens agrada anar d´excursió al bosc, portar en la motxilla el recapte i passar el dia entre arbres i llacs. Podem recol·lectar tot tipus de fruites del bosc, mores, baies, maduixes, groselles… així com tot tipus bolets, camagrocs, rossinyols, boletus, esclata-sangs.

M´agrada quan tenim visites d´Espanya. Mostrar-los i ensenyar-los com es viu ací, i sempre recomane vindre dos voltes per vore el canvi que hi ha entre l´estiu i l´hivern.

M´agrada viure ací perquè els sistemes bàsics, educació, salut, econòmic, social funcionen prou be. Els índexs de corrupció són molt baixets. L´economia submergida és pràcticament nul·la. És un país net i segur. La conciliació laboral-familiar és bona. Ajudes socials, la baixa maternal…

Què és el més curiós que t´has trobat?

La diferència del clima fa vore coses curioses com per exemple, la diferència entre les quatre estacions. La diferència d´hores que hi han entre l´estiu (unes vint hores solars) on pràcticament no hi ha fosca, i a l´hivern (unes poques hores de sol). En hivern un dia excepcional que no estiga nuvolat pot haver unes cinc hores de claror (el sol no es vorà perquè va tant baixet que no es despega de l´horitzó).

El cotxe té un endoll situat al para-xocs de davant que connectem a la xarxa elèctrica un parell d´hores abans de posar-lo en marxa. Açò ajuda a que fluixca el líquid anticongelant al voltant del motor i la calefacció i ajuda a que el cotxe arranque a la primera, sobretot els dies que tenim temperatures de -20ºC.

Tenim rodes d´hivern i rodes d´estiu. Les rodes d´estiu són iguals que les normals, és a dir, les mateixes que s´utilitzen en Espanya tot l´any. Les d´hivern porten incorporades al pneumàtic uns tacos de ferro que permeten una major fixació al gel. Normalment solem canviar-les quan per les nits comença a gelar i les primeres neus comencen a aparèixer. Després hi ha una data límit on la policia informa que a partir de tal dia el qui no porte rodes d´hivern serà multat. El mateix passa per a canviar a les d´estiu.

Les velocitats d´autopistes i carreteres principals durant els mesos de neu i fred les redueixen vint km/h, és adir, autopista cent-vint km/h passa rà a ser de cent km/h velocitat màxima i una carreta de cent km/h serà de huitanta km/h.

És curiós també vore que a la porta de casa durant l´estiu tenim una granera que utilitzem per a granar l´entrada de casa. A la tardor la canviem per un rastrell, que utilitzem per arreplegar els milions de fulles seques. I ara a l´hivern tenim una pala que la servirem per llevar la neu de davant la porta.

És molt curiós vore el canvi de l´estiu a la tardor, les tonalitats verdes dels arbres canvien per els colors ocres, grocs, taronja i roig de les fulles dels arbres. Com les aus comencen el seu viatge migratori cap al Sud. És curiós estar al jardí rastrillant les fulles que cauen dels arbres i sentir les aus cantar, girar el cap cap el cel i mirar com van les aus formant les “V”. També és curiós com els conills canvien el pellatge de marró passen a blanc.

Una altra cosa curiosa són els soterrars. He anat només a un parell de celebracions d´aquest tipus, i les dues han segut de la família de la dona. En els dos casos des del dia de la mort fins el soterrar poden passar unes setmanes. Normalment les famílies organitzen el funeral en cap de setmana per a que els altres familiars i amics del difunt puguen acudir, normalment amb invitació prèvia, i dir l´últim adeu al difunt, és a dir, els funerals són de caràcter privat. Normalment ací les famílies solen estar prou disipades.

Els pares viuen al poble, fills viuen en altres ciutats lluny de casa dels pares. Els avis viuen en altres ciutats. Altres familiars viuen en altres països. No son com nosaltres que estem més arrelats al poble, i la major part de família, cosins, amics viuen molt a prop nostre.

Ací no estan arrelats a un poble en concret, canvien prou de casa i de ciutat adaptant-se al moment familiar o de treball. Aquest és un motiu pel qual s´ha d´organitzar el funeral per donar temps als amics i familiar acudir a la celebració, preferiblement els caps de setmana. El funeral és celebra a l´església del poble i tots els convidats acudeixen vestits amb tratge negre, i cadascú porta una flor o ramell acompanyats d´un targetó. La família rep amb un abraç els convidats a mesura que van arribant a la porta de l´esglèsia i van entrant. Una vegada estan tots sentats sona la música que els familiars han escollit d´acord amb els gustos i el moment. Acte seguit cadascú dels convidats puja a l´altar, de forma individual, parella o grup, es coloquen al costat de la caixa i deixen sobre ella les flors i diuen unes paraules, adeu amic, et recordarem… i els últims seran els familiars més arrimats. Després de la ceremonia es reuneixen en un dels locals que disposa

l´esglèsia i s´ofereix un catering pels convidats. Allí continuarà recordant-se al difunt, fotografies, escrits, parlaments… Sol ser més alegre. Personalment m´ha agrat molt més com és celebren els funerals ací. No són tan dramàtics pel fet que han passat unes setmanes i els familiar han pogut asimilar, en part, o entendre d´una forma més serena la situació de despedir-se del ser volgut.

Una altra cosa curiosa va ser per exemple quan vàrem anar a vore un xiquet que havia nascut. Era el fill d´un cosí de la meua dona. El xiquet tenia una setmana i anàrem a conèixer-lo. Allí en casa dels cosins de Veera érem un grapat de gent, vàrem vore el xiquet, i al final vaig pensar i intentar recordar com li dien al xiquet, però no ho recordava, així que vaig llançar la pregunta, “Com li diuen al xiquet?” “Encara no té nom”, va dir son pare. “Com?”, vaig preguntar de nou. Va ser una sorpresa.

Normalment fins passats uns dos mesos, els noms dels xiquets no solen fer-los públic. Els pares del xiquet ho guarden en secret fins i tot per a la família. Els pares esperen vore el xiquet i vore el seu comportament i pensar alguns noms abans de posar-li´l definitiu. El nom és fa públic el dia del bateig o el dia que els pares decideixen organitzar una festa per presentar el xiquet o xiqueta en societat i fer públic el nom.

Parlant de xiquets està be assenyalar que, ací a Finlàndia fa anys, la mortalitat infantil era molt alta, La societat d´aleshores vivia molt més dispersa, vivien molt lluny dels pocs hospitals que hi havia. El país era molt pobre i la nutrició en general era molt pobra. Molts xiquets nascuts no sobrevivien. El govern d´aleshores amb la intenció de reduir la mortalitat infantil, va crear una de les primeres ajudes, la famosa caixa de cartró que donen a tots els xiquets/tes acabats de nàixer. La caixa a més de servir de cuna els primers mesos, anava plena de roba, i aliments. La caixa la donàvem com incentiu per haver anat a l´hospital a passar les revisions i controls per al que els xiquets naixquerem més saludables i forts. forts.

Et va costar adaptar-te al país?

No i si. No perquè l´aterrada ací va ser suau gràcies a que la meua dona és d´ací. El recolzament per part de la seua família i amics m´han ajudat molt per sentir-me còmode i segur.

Adaptar-te al nou país a mi m´ha portat a fer un reset i començar a poc a poc de nou. Primer en trobar un lloc estable on tornar a fer créixer les arrels. Al principi vàrem decidir viure uns mesos en casa de la mare de Veera i buscar des d´allí una casa per a nosaltres dos. Al prompte d´estar allí, l´avi de Veera havia empitjorat de salut i va tindre que ser atès en un centre-hospital especialitzat. Aleshores vàrem decidir fer-nos càrrec de la casa i anar allí a viure. I fins ara, que farà més d´un any que decidirem comprar-la.

Un altre pas per a l’adapta ment va ser aprendre l´idioma per poder comunicar-te amb la gent que t´envolta. Vaig començar a estudiar finés 8 hores al dia, cada dia de la setmana i durant els 7 mesos que va durar el programa d´integració d’immigrants organitzat pel sistema social de Finlàndia. El curs estava subvencionat per serveis socials. L´assistència al curs i aprovar-lo era obligada per a rebre cada mes una ajuda econòmica.

Recorde dies molt llargs. Moltes voltes el cap ja no donava de sí. Recorde anar-me´n a dormir ben prompte. Al gener de dos mil quinze vàrem decidir de canviar d´idioma i parlar només finés a casa. Seria la tercera volta que havíem canviat d´idioma!

Junt amb Veera hem parlat 2 anys en anglès, 5 anys valencià i 2 finés. Açó ha suposat sempre que un dels dos ha de sentir-se xiquet durant el temps que el nivell del nou idioma comença fluir. Per l´altre costat, l´altre ha de tindre molta paciència per escoltar i intentar comprendre i ajudar-li a ser entès.

Són etapes dures, a vegades molt frustrants. Et sents ridícul per no saber expressar-te i vore que la persona que estimes i convius està fent un gran esforç per entendret. Hem plorat molt per poder per no saber expressar-nos com cal. Hem tingut clar que hem volgut aprendre les nostres llengües i conviure amb l´entorn cultural i social del moment.

Ara farà tres anys que hem tornat a canviar la llengua familiar (del finés al valencià). Després de parlar dos anys de finés junts, vàrem decidir canviar al valencià quan va nàixer el nostre fill, amb la idea de que el xiquet tinguera més fonts d’emissió i no sols la meua. Ara, el nostre fill parla valencià amb mi i els “uelos” de Pedreguer i família i finés amb la seua mare i entorn d´ací.

Adaptar-se també comporta buscar treball. Havia pensat que una vegada acabat el curs d´integració d´inmigrants volia actualitzar els meus estudis. Vaig trobar uns estudis d´utilleria teatral que eren interessants, vaig fer les proves d´accés i les vaig superar.

Vaig estudiar durant els dos anys de duració i vaig fer practiques d´empresa en la televisió. Va estar molt bé, ja que a més de tindre una nova professió lligada al món de l´espectacle escènic, vaig poder apendre més finés i tindre contactes per a treballar.

La vida social canvia, el meu temps lliure va canviar molt. Quan vivia a Pedreguer formava part del Grup de danses Pedreguer, tocava el llaüt i ballava les danses. També anava a ballar les danses a Xàbia al Grup de danses Portitxol. A més anava a Jesús Pobre a ensenyar a ballar a la gent de Jesús Pobre. També estava en l’Associació de comerciants i empresaris de Pedreguer. Pràcticament totes les vesprades i nits després del treball tenia reunions i assajos per la comarca. Els caps de setmana sempre hi havia una cervesseta, soparet o “quedaeta”.

Ara hi ha que adaptar-se a un nou ritme. Els hobbies no són els mateixos. Música i ball han canviat per eixir a córrer i fer deport. El temps lliure que el dedicava als assajos, música, danses i amics el tinc per a mi, Veera i Otso.

Quan ixc a córrer em pose les deportives que porten claus a la sola (com les rodes del cotxe en hivern ),agafe a Otso ben tapaet i el lligue al carro. Moltes voltes també Veera s´apunta amb nosaltres a córrer.

Uns altres dies vaig a un curs organitzat per l´ajuntament d´ací on ens ajuntem més gent i entrenem durant una horeta amb la pesa russa. Després del curs vaig a fer avanto. Avanto consisteix en banyar-se al llac, el qual està congelat però hi ha un forat en gel pel qual s´accedeix a l´aigua. L´aigua sol estar al voltat dels 2ºC.

He tingut que adaptar el meu temps lliure i dedicar-li´l més a la família i al deport.

Què trobes a faltar de Pedreguer?

Ara en aquestos moments trobe a faltar els rajos de sol. Sobretot ara que ja fa més fred. Recorde algunes voltes després de dinar eixir al carrer i notar que el sol calfa la teua cara.

Trobe a faltar per exemple quan els pares ens cridaven ex tempore i ens convidaven a dinar a casa algo bo, o cridaven per telèfon i deien: “Hem fet putxero… Voleu caldo?” Anar a caminar per les muntanyes del poble i vore la mar, el montgó, sentir els olors dels romers i d´altres plantes… Anar als assajos dels grups de danses, les actuacions per les festes dels pobles de tota la comarca i fora d´ella, els viatges amb els grups de danses a altres països…

Anar amb Veera a fer-nos una cervesseta i unes picaetes als bars del poble. Anar als restaurants dels pobles del voltant a menjar amb amics. Entrar el supermercat del poble i saludar a les treballadores del supermercat i a la gent que es troba allí.

Passejar pel poble i vore a persones que coneixes i preguntar com esteu i esperar de totes la mateixa resposta o quedar amb amigues i amics i organitzar alguna excursió, sopar, dinar…

Algun lloc, sabor o olor que et recorde a Pedreguer?

A voltes juguem al “parecido razonable”, és a dir, quan anem per ahí i observes la gent d´ací i li busques el paregut amb algú que coneguem d´allà. De vegades quan veus passar un cotxe marca-x que et recorda algun amic que té el mateix tipus de cotxe.

Alguna volta he vist alguna persona amb un carro de la compra de Rolser i m´ha vingut el pensament d´anar i contar-li que eixe carro que duu està fet al meu poble, però no ho he fet.(“Eixe carro segur que algun amic meu l´ha fet”, pense). Quan vaig al supermercat i compre fruites i verdures, compre les produïdes ací o que venen d´Espanya com, melons, raïms, tomaques, advocats, bresquilles, albercocs… Comprant amb el cor. Quan vaig a la tenda on venen l´alcohol compre prou voltes vins d´Alacant o de València.

Amb una balança quin serien el Pros i Contres del teu nou país?

Podria dir que la fosca, el fred, el estar lluny del meu entorn d´amics, amigues, coneguts, família serien els contra. Però tenint la casa calenteta, la dona i el xiquet junts amb mi i les llums enceses la cosa és soluciona.

Un altre en contra són els mosquits a l´estiu…Hi han milions. Pot haver uns dies molt bons però no pots estar sentat al jardí perquè el mosquits et mengen.

Anem a deixar-nos guiar per tu i volem que ens ensenyes els llocs més característics

Finlàndia és un país menut a la perifèria Nord d´Europa on viuen uns 5,5 milions d´habitants. un 25% es concentra en l’àrea metropolitana de Helsinki. Per tant la resta de país son boscos i llacs. Un 70% del país es bosc verge. Finlàndia és coneguda com el país dels mil llacs. Té uns dos-cents mil llacs.

Les dos festes més importants dels finesos són Nadal i Sant Joan. Pels turistes que hauran visitat Finlàndia en aquestos dies s´hauran adonat que hi han molts locals tancats. I és que els finesos passen els nadals en casa tancats i en Sant Joan van a les cabanyes. Normalment a Helsinki eixos dies està prou buit llevat dels turistes perduts i algunes cadenes de restaurants i tendes. Durant els mesos d´estiu molts finesos passen les vacances a la cabanya de fusta que tenen situades a les vores dels llacs. És prou comú trobar que les cabanyes no disposen de llum i d´aigua corrent. Durant l´estiu el sol brilla unes 20 hores i l´aigua la treuen del llac. Fan sauna totes les vesprades. Diuen que a Finlàndia hi han més saunes que cotxes.

Llavador públic

Un altre dia molt important pels finesos és el sis de desembre, dia de la independència. Finlàndia té actualment cent dos anys. Este dia també es celebra en silenci i en casa tranquil·lament, els finesos encenen un parell de ciris que col·loquen a la finestra, preparen el menjar, s’assenten al sofà, enxufen la televisió i veuen la festa que organitza el president de la república al palau. Les llengües oficials son el finés (90%) i suec (10%). El president fa el seu discurs tradicional el dia de cap d´any. Ho fa primer en Finés i després en suec.

Una de les zones més conegudes de Finlàndia és Laponia. Laponia és la zona més al Nord de país situada dins del cercle polar àrtic. Allí trobem també la residència permanent del Pare Noel, zona d´atracció turística. A més trobem un dels fenòmens naturals més bonics que podem contemplar, tal i com són les aurores boreals.

A la zona de Laponia, que compren el Nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i part de Russia, trobem la última cultura nòmada d´Europa, anomenada Els Sami. Els Sami és dediquen en major part a la ganaderia dels renos. En total són uns huitanta mil samis, uns deu mil d´ells sensats a Finlàndia. Tenen cultura i llengua pròpia, així com les seues pròpies escoles per tal de fomentar i prevaleixer les seues costums. Els estats (Noruega, Suecia i Finlàndia) en tenen cura i estan conscienciats en protegir i impulsar els drets d´aquest xicoteta població.

Per finalitzar, penses tornar a Espanya?

En principi no. Estem bé ací, La faena, l´escola, el dia a dia funciona molt bé. Si volem vore la nostra gent i fer festa i vacances anirem a Espanya.

Salut i records!!!

Mil gràcies Amadeu per contar tan bé com és viu a Finlàndia. Tan sols podem desitjar-te molta felicitat junt a Veera i el teu fill Otso, i ja saps, Pedreguer sempre t´esperarà.