En Miralleros por el Mundo ens anem fins a Itàlia
Eixir de la seua zona de confort, agafar maletes, avió i pròxim destí: Pisa (Itàlia). Així es va veure el setembre passat la jove de Teulada, Laura Oller Dalmau, de tan sols 20 anys, qui està d’ Erasmus en aquesta ciutat italiana.
Una nova experiència on seguirà fins a juny/juliol de 2025 estudiant 3r de Filologia Catalana. Cosa que sembla curiosa a la gent, comenta Laura, “ja que no coneix que hi ha molts departaments de català arreu del món”.
Com i per què decideixes canviar la teua residència?
Davant aquesta oportunitat, no vaig dubtar ni un moment a endinsar-me en ella. Sabia que suposava una decisió valenta, però també una que em portaria molt més del que podia imaginar. Sempre havia escoltat experiències meravelloses d’altres persones que havien participat en programes Erasmus, i la idea d’eixir de la meua zona de confort em resultava tant emocionant com necessària.
Itàlia, amb la seua història, cultura i estil de vida, sempre m’havia cridat l’atenció. Sentia que aquest país podia aportar-me molt tant a escala acadèmica com personal, i sens dubte, així és. A més, vaig pensar que un canvi com aquest era l’oportunitat perfecta per redescobrir-me, per aprendre a viure sola i enfrontar-me a nous reptes.
Més que una decisió, per a mi ha estat un salt: una manera de créixer, d’obrir-me al món i de valorar encara més tot el que tinc. I ara, després de tot el viscut, puc dir que no em vaig equivocar.
Què és el que més t’agrada del país en el qual vius ara?
El que més m’agrada d’Itàlia és el seu estil de vida relaxat i l’atenció que els donen als moments quotidians. Ací saben gaudir de les coses senzilles, com prendre un cafè amb amics o anar sense pressa. Gaudeixen del moment. A més, Pisa i Itàlia en general són un museu a l’aire lliure: cada racó té història, art i una bellesa que enamora. També aprecie molt la qualitat dels seus productes locals, des de les pastes fins als formatges o els gelats, que són espectaculars.
Què és el més curiós que t’has trobat?
Una de les coses que més m’ha sorprès és com el clima pot influir tant en la vida diària. Pensava que seria semblant al de casa, però no és així: plou més del que m’imaginava i, ara a l’hivern, es fa de nit molt prompte i ja fa molt molt de fred. I conseqüentment això ha fet canviar un poc el meu ritme.
A més, les universitats o les biblioteques aquí estan ubicades en antics palaus de les famílies més importants de la ciutat. Tot i estar envellides, les aules conserven salons amb frescos als sostres, llums antigues i detalls històrics que fan que estudiar en aquests espais siga com viure dins la història. També m’ha cridat l’atenció que, tot i ser una ciutat molt turística, Pisa és tranquil·la, segura i molt estudiantil. És un lloc on, malgrat estar lluny, em sent com a casa.
Et va costar molt adaptar-te als costums de Pisa?
Sincerament, no. Ha estat molt fàcil des del primer dia. Encara que al principi em preocupava no saber prou italià, m’he adonat que gràcies al valencià és molt més fàcil d’entendre i parlar. També ajuda que la gent és molt amable i acollidora i he fet un grup d’amics que són genials! És com si visquera un etern viatge, on tot sembla emocionant i nou. No em crec haver fet ja la meitat d’aquesta experiència.
Què trobes a faltar del teu municipi natal?
Tot! I com forme han anat passant els mesos més. La família, els amics, els meus animalets… Però, si he de destacar una cosa, seria el menjar. Encara que la cuina italiana és deliciosa i autèntica, no hi ha res que puga substituir els sabors de casa: un bona arròs al forn, un entrepà de pernil o els plats casolans que preparen els meus.
També trobe a faltar la calidesa del meu poble, on tothom es coneix i et sents sempre benvingut. Encara que Pisa és tranquil·la i acollidora, no hi ha res com la sensació de pertànyer a un lloc, de caminar pels carrers on has crescut i sentir que estàs a casa.
Hi ha algun lloc, sabor o olor que et recorde a Teulada?
No hi ha res exactament igual. Però exemple, el so de les campanes de les esglésies, em fa pensar en el poble i en les nostres festes locals.
També hi ha places i carrers tranquils que, encara que diferents, tenen un caliu semblant al del meu municipi. És com si, d’alguna manera, poguera trobar trossets de casa fins i tot estant lluny. A més, hi ha molts valencians també d’Erasmus i el fet de poder parlar en valencià ha sigut un gran punt a favor.
En una balança, quins serien els pros i els contres del teu nou país de residència?
Pros
L’experiència personal i cultural de conéixer gent nova, submergir-me en una cultura diferent i aprendre una nova llengua és, sens dubte, una de les coses més enriquidores d’aquesta etapa. La riquesa cultural i històrica d’Itàlia, amb llocs increïbles per descobrir, em fa sentir com si cada dia fora una nova oportunitat d’aprendre i sorprendre’m. L’estil de vida relaxat que porten els italians, amb el seu enfocament en gaudir del moment, m’ha ensenyat a valorar més els detalls quotidians. La proximitat a altres ciutats emblemàtiques d’Itàlia i les bones connexions de l’aeroport de Pisa fan que siga molt fàcil viatjar i explorar nous horitzons.
Contres
Els horaris de les botigues són una mica complicats, ja que tanquen molt prompte i costa trobar llocs oberts a determinades hores. El clima, més plujós i diferent del que esperava, és un altre factor al qual m’ha costat adaptar-me, especialment durant els mesos més freds i humits.
Quins són els llocs més característics del teu nou país?
La Torre Inclinada i la Piazza dei Miracoli són els llocs més icònics de Pisa i mereixen completament la seua fama. L’arquitectura de la Torre, la Catedral i el Baptisteri és impressionant, i no deixen de sorprendre encara que els visites diverses vegades.
Passejar pel riu Arno al capvespre, especialment pel Lungarno, és una experiència màgica que convida a relaxar-se i gaudir de la vista.
La Piazza dei Cavalieri, amb edificis emblemàtics com la Scuola Normale di Pisa, té un encant especial i és un dels centres històrics i acadèmics més importants de la ciutat.
El Parc Natural de San Rossore, a poca distància de Pisa, és perfecte per a connectar amb la natura, fer senderisme o simplement desconnectar de la rutina. Els carrers del centre històric, com Borgo Stretto o Corso Italia, són el cor de la ciutat, amb cafés, botigues i restaurants típics que reflecteixen l’essència de la vida pisana.
Per a finalitzar, penses tornar a Espanya?
Per descomptat. Aquesta experiència és increïble, m’està fent créixer i veure les coses amb uns altres ulls, però també m’ha reafirmat en el que realment importa. Res pot substituir el que tinc a casa. Estar a Pisa m’ha ajudat a valorar encara més el meu trosset de món, la gent que estime i la cultura que em defineix.
Així que sí, tornaré a Espanya amb més il·lusió i agraïment que mai. Som uns privilegiats i només puc donar gràcies per tot el que tinc. Tornaré a Espanya amb un munt de records i lliçons, però amb ganes de retrobar-me amb tot el que he deixat “arrere”.
Laura et deixem a Pisa i com be dius: “Una nova experiència, una forma de créixer i de valorar més tot el que tinc”. Gaudeix i ens veiem a la terreta. SORT!!
ALTRES NOTÍCIES: Carme Bisquert Ortolà: “De Grècia destacaria el bon temps i la sensació d’estar de vacacions constantment”
Leave a Comment
Your email address will not be published. Required fields are marked with *