El periodista i escriptor d´Ondara Jovi Lozano-Seser està feliç. La seua última novel·la “Després de maig, abans de l´estiu” ha estat guardonada amb el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2021 que atorga la Diputació d’Alacant.

Des de www.elmiralldelamarina.es hem conversat amb ell i passejat pels carrers principals d´Ondara on els seus personatges cobren vida. Amb un escenari natural, ple de costums d´un poble i de la seua gent, Jovi ens ha contat com naix aquest treball i ens hem submergit en eixe paisatge ondarenc.

En primer lloc, enhorabona pel Premi Enric Valor 2021 de Novel·la en Valencià. Com vas rebre la notícia?

Va ser el passat mes de juny i recorde que estava a casa quan em van telefonar. Va ser un moment màgic, com ho és cada volta que t’informen d’un veredicte de tal magnitud. De tots els premis que he rebut, aquest és el més important fins a data de hui i això va ser tot un revulsiu en aquell moment. Em va donar l’alegria de l’estiu, i de tot l’any.

Com naix “Després de maig, abans de l’estiu”?

És una història que nasqué en plena pandèmia i també enmig d’una profunda crisi personal. És una novel·la que no s’assembla a allò que he fet abans, però necessitava filar un relat diferent, ple de llum, en un moment en què tot era fosc. D’altra banda, a nivell creatiu, va ser l’experiència més intensa i gratificant que he tingut mai com a escriptor.

Com descriuries a Àngels Pons?

Hi ha molt de mi en el personatge d’Àngels, malgrat les diferències evidents. Àngels és una dona que renaix de les cendres després d’una dura davallada als inferns. No m’agrada fer servir la paraula supervivent perquè crec que està ja desnaturalitzada de sentit després de frivolitzar-ne l’ús. Àngels és com qualsevol de nosaltres i la meua intenció era eixa horitzontalitat. Una dona de seixanta-tres anys que s’adona que ha de tornar a començar de zero precisament quan creia que li arribava una serenitat previsible.

Una novel·la descriptiva com un viatge al teu poble nadiu, Ondara, on els carrers, negocis i la seua gent són els protagonistes, no?

Hi ha molt de viatge en el llibre. És un viatge en si mateix. Volia reivindicar el llegat d’Enric Valor i el fet pendent de literaturitzar els nostres pobles en la narrativa contemporània. Sempre he notat una reticència a realitzar aquests exercicis geogràfic-sentimentals i és la primera volta en tota la meua trajectòria que parle d’Ondara.

Un exercici complex el fet de donar vida a eixa gent, a la teua gent?

Sentia la necessitat d’explorar la versemblança de la proximitat i al mateix temps parlar de gent real i llocs reals. Era un repte, la veritat. No és fàcil conjugar tots aquests elements al mateix temps, però n’estic satisfet.

Podem dir que “Després de maig, abans de l’estiu” està inspirada en la vida?

Absolutament. Podríem dir que l’argument principal és la vida. La pandèmia és un teló de fons però no és en cap moment la medul·la del relat. És un conte optimista i de celebració del present, a pesar de tot. Des de l’hedonisme domèstic de les coses petites, des de l’admiració d’allò humil i quotidià.

Parla’ns un poc de la portada?

La coberta és obra de Toni Ortolà, artista ondarenc que admire moltíssim i que va crear una obra de la qual em vaig enamorar immediatament. Va ser un idil·li iniciat abans d’acabar la novel·la ja que l’obra la vaig vore a una exposició seua i des d’aleshores vaig saber que seria la coberta del llibre. Va ser una connexió màgica. Vaig saber que eixa dona era Àngels.

Com han rebut els primers lector ondarencs aquest treball?

Tot el que estic escoltant és molt emotiu i al mateix temps engrescador. La gent ha connectat fantàsticament perquè perceben en el llibre un factor clau com és la identificació. Està sent molt gratificant i només espere l’opinió de les lectores i lectors d’altres poblacions.

Per acabar, algun treball literari en ment?

Actualment estic en una etapa de descans tot i que tinc ja encetada una novel·la molt especial que guarda algunes concordances amb l’última però que en el fons és una obra totalment independent i per a mi molt ambiciosa ja que es tracta d’un projecte que tinc en ment des de fa molts anys i que encara no s’havia materialitzat. Espere que estiga acabada el 2023.