Aquesta nit el benisser, Joan Nave, juga a casa i presenta als seus veïns la seua obra @Rita_Trobador: una fantàstica obra teatral que ell ha escrit i que, a més a més de dirigir, també la representa juntament amb la seua companya d’escenari, la dianenca Roo Castillo.

Una obra de dones valentes on la literatura, creativitat i noves tecnologies van de la mà i on descobrirem què tenen en comú Sor Isabel de Villena, una yootuber i una trobairitz.

Parlar de Joan Nave és parlar d’un actor, dramaturg i llicenciat en Filologia Catalana, que combina la seua tasca teatral, que desenvolupa en en la companyia Esclafit Teatre, de la qual n’és el fundador, amb la formativa, i participa en diversos projectes educatius d’aprofitament dels recursos teatrals per al creixement humà (CEFIRE), estudiants universitaris (UA, UV) i joves: PARLAR EN PÚBLIC SENSE POR, HABILITATS COMUNICATIVES A TRAVÉS DEL TEATRE, RISIOTERÀPIA INTEGRATIVA, etc.

Per a El Mirall de La Marina va ser tot un goig descobrir-lo dalt de l’escenari representant Joanot, i ara estem impacients perquè arribe la nit per descobrir la seua nova obra que, de ben segur, ens robarà el somriure.

@Rita_Trobador té una gran acceptació allà on va i hui a Benissa es representa a benefici de les filaes capitanes del 2019 (Templers i Califes), que  les han posat a la venda, les entrades, al preu de 7 euros.

Des  d’ací volem donar la més sincera enhorabona a Joan Nave per la seua tasca, per crear obres tan especials i per deixar-nos apegats a la butaca cada vegada que anem a vore’l.

Ara, mentres arriba l’hora d’assistir al teatre, us deixem la sinopsi per tal que aneu fent boca.

Què té en comú Azalais, una poetessa occitana (trobairitz) nascuda l’any 1146 amb Sor Isabel de Villena, l’abadesa del Convent de la Trinitat durant el segle XV? I totes dues, què tenen a vore amb Rita, una yootuber que carrega sobre l’esquena el pes de 5000 anys d’història? Tres dones. Tres mirades en el temps que, en el fons, són una sola veu…

Quan el pare de Rita, a la consulta del ginecòleg, es va assabentar que Rita seria Rita, va engolir saliva, va mirar cap avall i, resignat, li va dir a la seua muller: “Com?…Una xiqueta?…Jo m’hauria estimat més que haguera sigut un… Bé… Sí, la voldrem igual”.

En el camí de tornada, al tren, es va passar hora i mitja pegant-li voltes a l’ecografia buscant un penis.

Quan avancem, quan recorrem un camí de vida, sovint desconeixem
qui s’hi va obrir pas abans que nosaltres. La pista d’aquelles que van començar a reaccionar contra la misogínia establerta i els privilegis masculins es dissol en els textos antics. Però res naix del no-res. Els camins són terra dura i ferma que es compacta a força d’insistir. Hui un poc, demà una mica més, pas a pas. I tenen impregnada la identitat d’aquelles que el van transitar.

Ens veiem esta nit al Centre Cultural de Benissa.