Demà dissabte, 11 de desembre, es celebra el “Dia Internacional de les Muntanyes” i des de www.elmiralldelamarina.es hem volgut entrevistar a un benisser, esportista i molt amant de les muntanyes, Xavi Tro.

Com i quan naix la teua passió pel muntanyisme?

Abans voldria donar les gràcies a “El Mirall de la Marina” per demanar-me que participe en aquesta entrevista en el “Dia Internacional de les Muntanyes”. Una aficció que s´ha  convertir en passió, i que afortunadament compartisc amb molta gent.

Moltes gràcies de tot cor, i de pas, si em permeteu, perquè no està mai de sobra, recordar-vos que les muntanyes hem de deixar-les encara més netes que conforme les trobem. Perquè, mantindre-les netes és responsabilitat i deure de totes i tots els qui les estimem.

La meua passió naix al voltant dels meus 20 anys, quan comence a patejar i a conèixer de prop les muntanyes més pròximes: Bèrnia, el Montgó, Oltà o Segària… Després passaria a altres serres i muntanyes d’altres comarques valencianes. La veritat es que vaig combinar prou bé les ganes de festa nocturna amb l’eixida de quan en quan (algun diumenge de matí sense pràcticament haver dormit) per caminar per la muntanya i per desconnectar una miqueta.  I eixa passió, hui en dia, l’he complementada amb l’eixida a  córrer per la muntanya, a continuar caminant-les, i també, a vegades, per recórrer alguna via ferrada o, fins i tot,  algun barranc.

A més a més has participat en moltes carreres de muntanya. Amb quina et quedes?

Amb l’edició d’enguany de la Costa Blanca Trails a Finestrat, que vaig participar fa unes setmanes. És una carrera de muntanya que corones el cim del Puig Campana (1406 metres). Es va complicar perquè va eixir un dia de pluja i de fred. Aleshores el terreny es va fer fangós i esvarós. Ara bé, tot el recorregut va ser preciós i amb molt bon ambient i organització. I , en aquest esport sol passar que, on més pateixes, allí més prompte tornaries; per això, ja tinc ganes de repetir  l’edició de l’any que ve.

Què significa per a tu la muntanya i quines sensacions t´aporta?

Per a mi és el lloc on desconnectar i reconnectar, m’aporta pau i llibertat, vida… En definitiva, està plena de bons records i vivències, que he passat sol o en companyia. És un lloc on el temps no passa per a mi. No recorde cap mal moment viscut dalt d’una muntanya. I com resulta que ella canvia segons l’estació de l’any, sempre et presenta un regal guardat en forma de bones vistes o de respirar aire pur: és el meu balneari particular. També t’he de dir que  la muntanya m’ha permés conèixer moltíssima gent i m’ha donat amistats que seran per a sempre.

De les muntanyes que has coronat per la Comunitat Valenciana quina seria la que més t´ha omplit?

El pic més alt del País Valencià, el Penyagolosa (1.813 m),  per emblemàtic i per tot el que representa; un altre, més prop de casa, el Puig Campana, per la seua altura, majestuositat, exigència a l’hora de coronar-lo i pel premi final que et permet vore increïbles vistes des del seu cim. Enguany he tingut la sort i el privilegi de pujar-lo dos voltes.

I la que menys?

No hi ha muntanya lletja, totes són boniques. Lamentablement sí que hi han muntanyes destroçades per la mà de l’home. Ací al costat de casa tenim el Toix, a Calp; i el Puig de la Llorença, al Poble Nou de Benitatxell. Que per desgràcia ja els queda poc del seu aspecte natural i original que tant trobem a faltar.

Si hagueres d´escollir una muntanya de la Marina Alta o Baixa. Quina seria i per què?

És difícil escollir, però em quede amb Bèrnia i les seues mil i una possibilitats i alternatives de gaudir-la, algunes, afortunadament, encara poc conegudes. A Bèrnia en trobe com a casa, i sempre, independentment de l’estació de l’any, em rep amb les seues millors gales. Per a mi és una serra molt especial. La conec molt bé i  la puje moltes voltes. No em canse mai de xafar-la.

A les teues xarxes socials sempre afirmes que “No hi ha diumenge sense muntanya”. Quina serà ara la teua darrera afirmació?

Este cap de setmana he combinat el Collao, el Cau de Marnes i la Solana, aprofitant per a entrenar una part de la marató de la Perimetral. I aquest diumenge m’espera la Mitja Marató d’Oltà que cada any organitza el Grup de Muntanya de Calp.

Algun repte muntanyenc en ment?

El meu pròxim repte serà la Perimetral de Benissa, que tindrà lloc el pròxim 12 de març. Ací participe en la modalitat de la marató. La vull gaudir i patir a parts iguals els 42 quilòmetres que té la prova al llarg d’aquestos paratges tan pròxims i nostres.

Mil gràcies, Xavi, per aquesta conversa. Un bon homenatge a les muntanyes, el fet de poder compartir amb tots els lectors les teues experiències i la teua afició i passió per recórrer-les i fruir-les en cada moment. I sobretot, TORNES, perquè  les muntanyes ens atrapen.

Feliç Dia Internacional de les Muntanyes!!!!

ALTRES NOTICIES: 7 trucos para que tu poinsettia sobreviva estas fiestas