Parlar de Sofia Ferrer és donar a conèixer a una jove benissera a qui la seua modèstia fa que a penes sapiem dels seus mèrits tant personals com professionals. Ella és la menuda  de les bessones, la segona de les tres filles amb qui els cau la bava als seus pares Pepa i Jaume.

Als seus 31 anys i des de finals de novembre de 2019 que resideix a Bèlgica on treballa d’investigadora a Janssen (companyia de la divisió farmacèutica de la multinacional americana Johnson & Johnson).

Aquest reportatge era una assignatura pendent que teníem i, tot s’ha de dir, l’hem aconseguit gràcies al seu nóvio Lucas Carreras, qui l’ha convençuda per a que deixe la seua senzillesa a un costat i que, per un dia, es convertisca en protagonista d’aquest merescut homenatge.

Per començar, com i per què decideixes canviar la teua residència?

Primer que res gràcies per pensar en mi per a aquest reportatge amb què ens feu trobar-nos més prop a tots aquells que som a tants kilòmetres de casa. Doncs bé, en acabar el doctorat de Química, en l’Institut Català d’Investigació Química, vaig estar temptejant totes les opcions que tenia sobre la taula, entre les que desgraciadament no estava quedar-me a Espanya, ja que hi ha molt poques oportunitats per als científics.

Una opció era el Regne Unit, on per aquella època ja estava treballant la meua parella i on hem de dir que hi ha grans empreses químiques. Després de pegar-li moltes voltes al cap i a pesar que això suposava estar lluny tant de la meua família com de la meua parella, vaig triar l’opció de treballar com a investigadora a Bèlgica, a l’empresa Janssen de Johnson & Johnson. Cosa que era una gran oportunitat per a créixer com a professional.

Qui anava a pensar que la situació es complicaria una miqueta més al cap d’uns mesos amb l’arribada a les nostres vides del virus que tots coneguem?…

ELS DOLÇOS, LA DEBILITAT DE SOFIA FERRER

Què és el que més t’agrada de Bèlgica?

Com a fan dels dolços, especialment del xocolate, la veritat és que no he pogut triar millor zona per a viure, ja que ací puc gaudir en qualsevol lloc del famós xocolate belga i acompanyar-lo amb els típics gofres del país.

Pel que respecta al dia a dia, és una zona molt plana (no com Benissa) i això fa que siga molt fàcil desplaçar-se amb bicicleta. De fet les ciutats estan molt ben preparades per als ciclistes i és un dels mitjans de transport més utilitzats. A més la gent d’ací és molt educada, i és un país que en general valora la ciència i els seus membres.

I què és el més curiós amb que t’has trobat?

La gent d’ací menja molt de pa i cada dia es formen llargues cues a les portes dels forns per a poder comprar-lo. És tal la devoció que tenen pel pa que inclús en els carrers hi ha alguna màquina expenedora de pa per a poder-ne comprar quan els forns tanquen.

Eixe mateix sistema l’he descobert fa poc en les freses, fruita molt famosa en este país, i és una cosa que no d’eixa de sorprendre perquè estem acostumats que en les màquines expenedores sols es puguen comprar coses com refrescos o papes i la veritat que és un luxe poder comprar pa o fruita d’una forma tan fàcil.

T’ha costat molt adaptar-te a les costums del país?

Canviar de país sempre costa, però en el pas del temps al final un acaba acostumant-se. El que més en  va costar al principi va ser l’idioma, ja que en la part de Bèlgica on jo estic parlen neerlandés, que és una llengua prou complicada i diferent de l’espanyol, el valencià o l’anglés. Actualment estic estudiant l’idioma gràcies als cursos que ens ofereix la mateixa empresa on treballe i a poc a poc vaig millorant en eixe sentit. També, quant als horaris de dinar i sopar, ací es fa tot més prompte, i jo que vinc d’un país on alguns dies se sopa a les onze de la nit… és una cosa que costa prou d’assimilar.

Addicionalment, les tendes i supermercats també tenen horaris diferents, ja que obrin i tanquen més prompte.

EL MENJAR, EL CLIMA… PERÒ SOBRETOT LA SEUA FAMILIA

Què trobes a faltar de Benissa?

Com tots els que estem fora, trobe molt a faltar els meus pares, les meues germanes, el meu nóvio, els amics… També trobe a faltar el menjar i el clima, ja que he tingut la sort de nàixer en la millor terreta del món on ix el sol quasi cada dia i pots menjar-te coses tan bones com un arrosset o unes coques. Ací sempre sol estar ennuvolat i el menjar no és el mateix.

I ficats a dir coses que trobe a faltar, trobe a faltar la nostra Catedral de la Marina, la serra de Bèrnia, la Fustera… perquè a les coses bones és difícil no trobar-les a faltar.

Hi ha algun lloc, sabor o olor de Bèlgica que et recorde el teu poble?

Possiblement el que més em recorda a Benissa és la gent, ja que molts belgues passen les vacances d’estiu en la Marina Alta i és una zona que coneixen bé. Cada vegada que li dic a algú que sóc de Benissa es fica molt content perquè ha estat allí o en algun poble proper i a més en diuen que no saben que faig vivint en Bèlgica, ja que si ells pogueren estarien vivint en el meu poble.

ELS PROS I CONTRES DE VIURE A BÈLGICA

A una balança quins serien els pros i contres de Bèlgica?

Pel que fa als aspectes positius, és un país amb moltes oportunitats en l’àmbit laboral, que ofereix bones condicions i estabilitat. A més, és un lloc amb molta cultura i història, i fàcil de recórrer perquè les distàncies són molt curtes. Pel que fa als contres, principalment estar lluny dels meus i com he dit abans, l’idioma i la falta de sol.

Anem a deixar-nos guiar per tu i volem que ens descobrisques alguns dels llocs més característics del país on vius.

Al cap de poc temps d’arribar ací es va iniciar la pandèmia de la COVID-19 i no he pogut veure i conéixer el país tant com m’hauria agradat, no obstant he intentat descobrir l’entorn més proper. Ací hi ha una gran cultura de la cervesa, i de fet, les cerveses més reputades són les que fan els monjos trapistes als seus convents. Em va resultar molt curiós visitar l’abadia de Westmalle on els monjos es dedicaven a fer cervesa i vendre’n.

Addicionalment, a Bèlgica el plat nacional són les patates fregides, que es frigen amb greix i se servixen amb maonesa i estofat de carn de bou. Aleshores, és molt comú trobar llocs anomenats «frituur» on sols serveixen menjar fregit, especialment patates, i és típic anar-hi el divendres o dissabte amb els amics.

A més, com he dit abans, ací plou bastant i el paisatge és molt verd i hi ha moltes rutes de senderisme com les de la zona de Kempen, en les que em resulta curiós trobar espècies d’arbres i fongs que són molt diferents dels de la nostra regió.

El poble on visc està molt prop d’Anvers, la ciutat dels diamants, que he pogut visitar en diverses ocasions i on hi ha moltíssimes tendes on venen aquesta pedra preciosa. De moment jo no he comprat res, però espere que el meu nóvio (que estarà llegint esta entrevista), s’anime algun dia. També he pogut estar en la capital, Brussel·les, que és més cosmopolita i dinàmica; i a Gant, una ciutat amb molt d’encant.

Per a finalitzar, penses tornar a Espanya?

El dia de hui no em plantege tornar a Espanya, ja que desgraciadament encara es fa difícil trobar oportunitats en el camp de la ciència. A pesar d’això un sempre vol tornar a casa i per a mi seria un somni poder tornar algun dia. De fet estic creuant els dits perquè la situació millore i puga visitar Benissa el més prompte possible.

Gràcies Sofia per aceptar la nostra invitació. Ha segut un plaer el poder tornar a escriure sobre la teua apassionant vida, la mateixa que sense ser-ho ens ha fet ser família i compartir grans moments junts. Amb aquest segon reportatge que escrivim sobre tu i com diuen que no hi ha dos sense tres, esperem que tornes prompte a ser protagonista del nostre Mirall de La Marina.

AH, GRÀCIES LUCAS TENIM PENDENT UN REPORTATGE, RECORDES COM EL TENS QUE GUANYAR?

OTRAS NOTICIAS RELACIONADAS: Laura y Sofía dos ejemplos de estudiantes del siglo XXI