Maig ens presenta un nou destí i una nova protagonista en “Miralleros por el Mundo”. Ens anem fins a Crystal Lake (EE.UU), a una hora de Chicago i allí ens espera la benissera, Mireia Cabrera Colomer. Des de l´any 2012 viu als Estats Units treballant com a professora en un institut, ensenyant  l’espanyol, i ens abelleix que ens mostre el seu lloc de residència, els costums i la vida pròpia d’allí.

Com i per què decideixes canviar la teua residència?

L´any 2009 vaig vindre als Estats Unit per primera vegada. Vaig estudiar i treballar a una universitat que es diu “Illinois College”  en Jacksonville (Illinois). Allí vaig conéixer al que ara es el meu home, Glenn. Després del meu primer any als Estats Units, vaig tornar a Benissa un parell d’anys i vam seguir la relació a distància. Com veiem que la relació funcionava, vam decidir cansar-nos i en el 2012 em vaig mudar als Estats Units.

Al principi vaig viure en un poble que es deia Perú, en Illinois, però després de trobar feina en Algonquin (a 2 hores de Perú), ens vam mudar a aquesta zona. En el 2018 finalment comprarem la casa a Crystal Lake que està molt a prop de la meua escola.

Què és el que més t’agrada del país on vius?

 El que més m’agrada d’aquest país és la quantitat de tendes i restaurants que tens. Sempre oberts. També és molt fàcil guanyar prou diners. Si està disposat a treballar i pots ascendir posicions ràpidament; el que diuen ací el “somni americà”.

Què és el més curiós que t’has trobat?

Potser el que més em va impactar al principi va ser que es pot fer vida sense abaixar del cotxe: pots anar al banc amb el cotxe, a per menjar, al café, a arreplegar la roba de la llavanderia, a comprar beguda, a la farmàcia… la qüestió es no abaixar del cotxe.

Et va costar adaptar-te?

La primera vegada que vaig vindre als Estats Units en 2009 va ser un xoc cultural molt gran. Estava a la zona central d´Illinois on la majoria d’estudiants tenien una mentalitat molt tradicional i va ser molt difícil adaptar-me. Ara visc a una hora de Chicago i hi ha més diversitat a la zona on visc.

Què trobes a faltar de Benissa?

El bon temps, el menjar, la platja i per descomptat els amics i la família.

Algun lloc, sabor o olor que et recorde al teu poble?

La veritat és que hi ha poques coses per què el  clima i el menjar és molt diferent, però l’altre dia mentre passejava pel meu barri i vaig sentir olor a pins (un dels veïns té un parell de pins al jardí). I me’n vaig recordar de la terreta.

Amb una balança, quins serien els Pros i Contres del teu nou país?

Els pros de viure ací és que es guanyen prou més diners que a Espanya. El fet de guanyar més diners ens permet poder viatjar i esperem poder així també jubilar-nos no massa tard. També tenim moltes vacances al ser els dos professors (dos setmanes a Nadal; una,  a la primavera i, un altra, a la tardor. I unes 10 setmanes a l’estiu). Si tinguérem un altre tipus de treball, només tindríem un parell de setmanes a l’any de vacances (fins i tot hi ha molta gent que no s’agafa tots els dies de vacances, perquè no està ben vist. Ací la cultura és de viure per a treballar i no al contrari com a Europa).

Els contra son prou: el temps (els hiverns són molt durs), el menjar, la família i els amics. Per sort, solem anar tots els estius a Benissa i també per Nadal. La veritat és que estar fora de casa em fa apreciar més les coses que hi ha a la terreta cada vegada que torne.

Ara, deixem-nos guiar per tu i volem que ens ensenyes els llocs més característics

Aquest és el llac del meu poble , Crystal Lake on es pot fer kayak i altres activitats esportives

La mansió Dole on vivia un dels propietaris del negoci del gel. Avui en dia s’utilitza com a sala per a exposicions i concerts i la part de la casa es pot visitar com a museu

Per Nadal moltes cases estan decorades amb llums i és tradicional anar a visitar veïnats i exposicions de llums

Estem només a 30 minutes de Wisconsin i de vegades anem al “Lake Geneva” on hi ha un gran llac on es pot passejar i veure les espectaculars cases que el rodegen

Durant la tardor és comú visitar les granges que tenen activitats i es podem comprar productes o escollir-los directament del bancal

El llac i Glenn amb la camiseta del Benissa

Per finalitzar, penses tornar a Espanya?

La idea és jubilar-nos prompte (en uns 15 anys més o menys) com he dit abans i tornar a Espanya. Potser haurem de treballar un poc fins a poder cobrar la pensió però no ens importa.

ALTRES NOTÍCIES: Núria Ginestar: “El que més m’agrada d’Irlanda és que hi ha molt per conèixer més enllà del folklore o històries populars que pots trobar en les guies de viatge”