728 x 90

Núria Ginestar: “El que més m’agrada d’Irlanda és que hi ha molt per conèixer”

Núria Ginestar: “El que més m’agrada d’Irlanda és que hi ha molt per conèixer”

En “Miralleros por el Mundo” en anem a Dublín amb aquesta jove de Gata

Aquest 2021 “Miralleros por el Mundo” ens portarà a descobrir nous llocs i protagonistes de la nostra terra, que un bon dia  van decidir anar-se´n al estranger a viure o estudiar. Com el cas d´aquesta jove de 24 anys de Gata de Gorgos Núria Ginestar Ivars, que des de fa ara un any està vivint a Irlanda.

Núria Ginestar

Concretament, des de gener fins juny de l’any passat va estar residint  a Cork, al sud  d’Irlanda, amb la intenció de perfeccionar  el seu anglès. Però, la seua estima per la capital irlandesa i en general també per la historia, geografia i cultura del país, va fer que l’estiu passat, enmig de la pandèmia  mundial, decidira traslladar-se a Dublín, on residix ara mateix. Actualment està formant-se professionalment per ser Guia Turístic Nacional, aprenent des de tot el desenvolupament històric que ha tingut el país, fins les coses més curioses que pot arribar a tindre cada ciutat.

Com i per què decideixes canviar la teua residència?

Després d’estudiar el Grau en Geografia i un Màster a la Universitat d’Alacant, no tenia ben clar si volia continuar o no amb la tesi doctoral. Així que vaig decidir dedicar un temps per a perfeccionar l’anglès i viure noves experiències. La meua primera opció va ser sempre Irlanda, un país que ja coneixia d’abans i sempre m’havia cridat l’atenció.

Durant la meua primera estada a Cork vaig tindre la sort de conviure amb natius, i gràcies a ells vaig poder conèixer Irlanda de primera mà i em vaig interessar-me més per la història del país. I, per suposat, també vaig començar a aprendre l’Irlandès, l’idioma oficial ací i que es completament diferent a l’anglès. Perquè us pugueu fer una idea, per a dir “gràcies”, en Gaèlic irlandès es diu “Go raibh maith agat”. I com es podeu imaginar, tampoc es pronuncia conforme està escrit!

L’estiu passat, després d’algunes entrevistes, m’acceptaren per treballar com a Guia en Espanyol en Dublín i, a més, en uns mesos ja estaré acreditada com a Guia Oficial en Irlanda, el que m’obrirà més portes en el mercat laboral (una vegada tornem a la ‘normalitat’, és clar).

Què és el que més t’agrada del país on vius?

El que més m’agrada d’Irlanda és que hi ha molt per conèixer més enllà del folklore o històries populars que pots trobar en les guies de viatge. M’atreviria a dir que quasi tot el que creia saber del país abans d’arribar-hi, ha anat resultant en no ser totalment cert o fins i tot ser el contrari. I això diria que és el que m’atrau més a l’hora de voler conèixer Irlanda a fons.

Núria Ginestar Irlanda

Durant aquests mesos he aprés, per exemple, que Sant Patrici no va ser el primer en evangelitzar l’illa i que el seu color no era precisament el verd, a pesar de ser avui tot un símbol en Irlanda; que els Vikings no vestiren mai amb cascs amb banyes; que l’origen del “Halloween” prové d’ací, d’un festival gaèlic d’origen celta, o que les llegendes i supersticions en realitat si que estan molt arraigades entre els natius.

També m’agrada que els irlandesos et fan sentir com en ta casa. Són molt oberts, divertits i sobretot amables. Si et veuen pel carrer amb un plànol, el mòbil i mig perdut/perduda, no és gens estrany que algun natiu s’ature a preguntar-te si estàs bé, si necessites ajuda o fins i tot poden arribar a acompanyar-te al lloc que volies anar! No sols m’ha ocorregut ja varies vegades a Dublín, sinó també en altres parts de l’illa, com Galway o Cork.

Núria Ginestar Irlanda

A part d’això, m’agrada molt l’estima que tenen pel seu país i l’orgull i sentiment que senten per ser irlandesos. A més a més, pots veure la bandera d’Irlanda en quasi tots els edificis o llocs més importants, també és molt fàcil trobar per alguns carrers plaques commemoratives per als irlandesos caiguts o arrestats en eixe mateix lloc, mentre lluitaven per la independència o en qualsevol altra rebel·lió. I el que és més important, mai trobaràs alguna d’aquestes plaques o estàtues amb graffiti o mig descuidades.

cerveza

Per últim, crec que resulta imprescindible nomenar la cervesa Guinness. Coneguda arreu del món pel seu característic color negre i un sabor prou amarg, pot resultar molt diferent al que estem acostumats, però ja vos assegure que entra molt bé i molt ràpid!

Què és el més curiós que t’has trobat?

Una de les coses més curioses entre els irlandesos es la seua devoció per les creïlles i l’ús de vegades exagerat de la mantega, dos dels ingredients més importants en Irlanda des de l’Edat Mitjana.

L’ús que fan de les esglésies una vegada ja no s’utilitzen també em sembla prou curiós. Prop d’ací on visc hi ha una església que quan t’acostes i pegues una ullada per la porta el que veus dins és una oficina. I cap al centre de la ciutat també hi ha una altra església que avui per dins és una cafeteria/bar!

autobuses Irlanda

Altres coses que son interesants son, per exemple, el fet que els semàfors per als vianants també tenen 3 colors (roig, ambre i verd) o que no hi ha rotondes pel centre de Dublín ni tampoc servici de Metro en tota Irlanda. És per això que hi ha tan gran quantitat d’autobusos en la capital. Resulta de vegades sorprenent com en un mateix carrer o avinguda principal pots arribar a veure perfectament més de 10 autobusos l’un darrere l’altre i que es dirigeixen cadascun a zones diferents de la ciutat. Ah, i compte amb aquest mitjà de transport! Si estàs esperant a l’autobús en una parada i el veus arribar, has de fer-li un senyal per a que pare (com l’autoestop), sinó no pararà i l’hauràs perdut!

També em resulta molt curiós la numeració de les cases. En comptes de tindre els nombres parells a la dreta i els imparells a l’esquerra, com és habitual a Espanya per exemple, ací els nombres de les cases són correlatius, de forma que tant a l’esquerra com a la dreta pots trobar nombres parells i imparells.

Arquitectura

I parlant de les cases, ací a Dublín també són molt conegudes les portes de les cases d’alguns carrers, ja que cadascuna és d’un color diferent. No hi trobaràs dos portes juntes del mateix color. La llegenda conta que es van pintar així per a que quan els dublinesos  tornaren del pub pogueren distingir sa casa, ja que molts edificis del barri georgià són pràcticament idèntics.

Et va costar adaptar-te?

En general no, però, sí es veritat que els irlandesos tenen altres costums diferents dels nostres, com per exemple l’horari de les menjades. Ací de normal tenen el dinar cap a les 12 h del migdia (sinó abans), el sopar cap a les 18/18.30h de la vesprada i abans de les 22 h de la nit ja estan dormint! I clar, aquest estil de vida també es reflecteix en l’horari de les tendes, restaurants i pubs, que tanquen molt més prompte.

conudcción irlnada

Una de les altres coses diferents de nosaltres és que ací en Irlanda condueixen per l’esquerra, igual que al Regne Unit. Al principi sí que va ser un poc estressant sobretot a l’hora de creuar el carrer, però per sort en cada pas de vianants està escrit al terra la direcció en la que has de mirar per veure si ve algun cotxe o no.

El clima irlandès també és un dels aspectes que a molta gent no li agrada i li costa molt adaptar-se, encara que jo tampoc he tingut  massa problemes en això. Ací diuen que pots tindre les quatre estacions de l’any en un sol dia i de vegades en menys temps! Fàcilment pots eixir de casa quan fa sol, que comence a ploure al cap de 5 minuts i que després torne a eixir el sol i faja calor. Al final he aprés que el millor es dur capes de roba i anar canviant segons faja més fred o més calor, humitat, vent o pluja.

Què trobes a faltar de Gata?

Trobe a faltar a la família i amics, però per sort l’Skype i les videotrucades de WhatsApp em fan sentir un poc més a prop d’ells, més encara en temps nadalencs i de Covid. En Dublín he trobat també molts valencians, així que de tant en tant ens ajuntem per tal de sentir-nos com en casa i poder parlar en valencià!

I encara que ací els supermercats tenen molta varietat de productes, res es pot comparar amb la paella dels diumenges, les llesques de pa amb oli, tomaca i pernil, l’arròs al forn o les coques.

Algun lloc, sabor o olor que et recorde al teu poble?

No hi ha res en concret. Dublín és molt diferent de Gata, principalment en l’arquitectura. L’estil de les cases, edificis més importants, esglésies, carrers i sobretot dels pubs és completament diferent al que estem acostumats en la comarca.

Pel que respecta als olors, he de dir que durant desembre, eixia de casa i sí que tenia la sensació de traslladar-me de sobte al meu poble. Eixa olor característica de les xemeneies enceses cap a les sis de la vesprada, un poc de boira i el fred em van recordar a l’hivern en Gata, i concretament, encara que parega curiós, a la freda nit del 5 de Gener, quan tots els gaters eixim per veure el Misteri dels Reis Mags.

Amb una balança, quins serien els Pros i Contres del teu nou país?

Castell Dublin

A pesar de ser la capital i una ciutat molt gran en extensió, un dels aspectes a favor de Dublín és que el centre és prou xicotet i en poc temps pots recórrer els carrers o barris més importants i veure els edificis més emblemàtics. Altres “pros” són, per exemple, l’hospitalitat dels irlandesos i el respecte que tenen cap a la gran diversitat de nacionalitats i cultures que hi ha.

El que respecta als contres, tant els lloguers com el menjar i el transport són prou cars, el que fa que t’ho penses dues vegades a l’hora de fer la compra o anar caminant en compte d’agafar el tramvia o l’autobús.

Un altre dels “contres” és el clima. A més del fet que es fa de nit molt prompte (cap a les 4 de la vesprada ara en hivern) i del fred, he de dir que en el temps que duc ací, he vist molt poc el sol i un cel completament blau. El més curiós és que normalment  tampoc pots veure núvols com a tal; quasi tots els dies el cel és senzillament com una paret llisa de color gris. Això si, als irlandesos els agrada molt parlar del temps, és un tema de conversa molt reiteratiu!

Ara, deixem-nos guiar per tu i volem que ens ensenyes els llocs més característics

Núria Ginestar

El pati central del Campus de la Universitat de Dublín, el Trinity College. Fundada en 1592 per la Reina Isabel I, és la universitat més antiga d’Irlanda i també la més prestigiosa. Un dels monuments més emblemàtics és aquest campanar, i que segons la llegenda, qualsevol alumne que camine per baix mentre sona la campana no aprovarà els exàmens.

Irlanda Nuria

La sala principal (Long Room) de la Biblioteca del Trinity College és un dels llocs més bonics que es poden visitar dins d’aquest Campus. Construïda en el segle XVIII, actualment compta amb més de 200.000 llibres antics que, curiosament, estan col·locats segons la mida: els més grans baix i els més xicotets dalt, per tal de donar estabilitat a les estanteries. Si es fixeu en l’estanteria de la dreta de la foto ho podreu comprovar! Ah, i per al qui és cinèfil com jo, aquesta sala va servir d’inspiració per als Arxius Jedi en l’episodi II de Star Wars i fins i tot també per a Harry Potter!

Irlanda Nuria

El General Post Office (GPO) és l’oficina central de correus d’Irlanda. Està ubicat en O’Connell Street, un dels carrers principals de Dublín. Aquest edifici va servir com a seu dels republicans irlandesos durant l’Alçament de Pasqua de 1916 i també és ací on Patrick Pearse, un dels caps d’aquesta rebel·lió, va llegir per primera vegada la Proclamació de la República d’Irlanda el 24 d’abril del mateix any.

Irlanda Nuria

Em resulta impossible no mostrar-vos el famós pub anomenat The Temple Bar. Ubicat al barri homònim, aquesta cantonada de color roig és una de les més conegudes i fotografiades de Dublín, més encara durant el Nadal. No és dels pubs més barats de la ciutat, però sempre és una bona opció a l’hora de gaudir de bona música irlandesa en directe.

turismo internacional

Ací em trobe amb els meus pares, Jose i Tere, quan vam visitar Dublín tots tres fa ara mateix un any. Com veieu, no hi ha forma de viure l’autèntica nit irlandesa sense la Guinness en la mà, sense anar a un pub on no cap ni una agulla (açò va ser abans del Covid, és clar) i sense dir “Sláinte”, la paraula en Irlandès que s’utilitza quan fas el brindis. Espere que prompte el meu germà Sergi també puga visitar-me i gaudir de la ciutat!

Miralleros por el Mundo

La Catedral de Christ Church (en primer pla) i el Museu Dublinia d’Història Vikinga i Medieval (al fons). Aquesta Catedral és una de les dues que podem trobar a Dublín; l’altra és la de Sant Patrici, ubicada a pocs metres cap al sud. Fundada en el segle XI pels Vikings, va ser després reconstruïda en pedra pels Normands. La Catedral compta amb la cripta més gran de tota Irlanda i que, curiosament, va ser utilitzada com a pub en l’Edat Mitjana, quan el riu Liffey arribava als peus de la catedral, sent un lloc de pas per a mercaders i comerciants.El Museu Dublinia es situa avui en l’antiga Sala del Sínode de la catedral. És un dels millors llocs si voleu conèixer un poc més sobre el passat viking i medieval de Dublín i d’Irlanda.

Miralleros por el Mundo

Un dels altres atractius de la capital és el Parc Phoenix, un dels parcs urbans més grand’Europa, amb una extensió d’entorn 700 hectàrees, doblant la mida del Central Park de Nova York. A més de tindre la residència del President d’Irlanda, també és conegut pels seus cérvols!

Miralleros por el Mundo

Al voltant de Dublín hi ha altres llocs també molt bonics per visitar, com per exemple el poble costaner de Malahide i el seu castell, a uns catorze quilòmetres al nord de Dublín. Aquest castell, construït en el segle XII, està rodejat per uns grans jardins, on s’han celebrat concerts de grups com Pink, Artic Monkeys i fins i tot de Prince!

Núria Ginestar Dublín

Allunyant-nos de Dublín, cap al sud-oest hi trobem Kilkenny, una de les ciutats més importants durant l’Edat Mitjana d’Irlanda. Ací em trobe davant del castell, construït en el segle XII pels Normands i ubicat estratègicament a la ribera del Riu Nore. Encara que avui Kilkenny no és tan coneguda com altres ciutats irlandeses, a mi em va sorprendre molt igualment. És molt menuda i tranquil·la però te moltes coses per veure!

Núria Ginestar Dublín

Sabeu d’eixos llocs que estan amagats i costa molt arribar a ells, però que quan hi arribes te’n adones que valia la pena? Aquest és un d’ells. Ací em trobe en un raconet perdut de la Península de Beara, en la costa sud-oest d’Irlanda. Un dia assolellat d’hivern que ens va deixar veure els penya-segats tan característics de la costa Atlàntica irlandesa.

Núria Ginestar Dublín

Però sens dubte, els Cliffs of Moher (Penya-segats de Moher) són una de les formacions geològiques més conegudes d’Irlanda, que poden deixar a més d’un sense paraules. Ubicats també en la costa Atlàntica, al sud de la ciutat de Galway, aquests penya-segats es van formar fa més de 300 milions d’anys. S’eleven 150 metres sobre l’Oceà i tenenuna extensió de catorze quilòmetres, el que fa realment que aquesta perspectiva siga tan bonica!

Per finalitzar, penses tornar a Espanya?

En algun moment  tornaré, encara que no sé quan. Estic molt a gust ací, m’agrada molt el país, la ciutat i sobretot, la seua gent. I a més, encara em queden molts llocs per visitar i molt per aprendre si vull ser una bona guia! Així que crec que de moment em quedaré un poc més per aquestes terres.

Núria Ginestar Irlanda

Mil gràcies Núria per ser la nostra guia de luxe per Irlanda, estem segurs que seràs una gran GUIA NACIONAL, i ja saps, la terreta i el teu poble t´esperen sempre!!!

SORT!!!

ALTRES NOTÍCIES: Ivan Argudo: “D´Andover m´agrada molt el paisatge, el clima i el ritme de vida més tranquil”

Otras publicaciones

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *

W&W
plan impulsa
Dia del comerç
el-mirall-gastrofan-510x510px
ondara
suma
mima't
ondara
portal-de-la-marina
BIMAU
ESTE VERANO TE TOCAMOS
bodega-xalo
banner-martinez
jesus-garcia-podoleg
ENRIQUE IVARS GARCÍA-2
LA-NANA_audiovisuals_logotipo
german