La vida d’aquesta mare, àvia i bisàvia teuladina
Hui per a escriure aquest reportatge ens volem servir d’aquella cançó, la lletra de la qual entonava el “Toda una vida me estaría contigo, no me importa en qué forma, ni dónde, ni cómo pero junto a ti” i és que en «Miralleros en Blanco y Negro» ens hem traslladat fins a un dels barris amb més història de Teulada: el Raval. Un bell lloc que ha vist nàixer i créixer a la nostra protagonista a qui podríem definir com la millor ambaixadora que poden tindre a aquest carrer.
Ella és Maria Puig Vives, coneguda com Maria Juanet, qui va nàixer en l’última casa del carrer Calvo Sotelo, on vivia la seua àvia. Als 18, i després de comprar els seus pares un habitatge, es va passar al número 53 i en casar-se es va comprar una altra de les cases d’aquest carrer en la qual viu des de fa més de seixanta anys i en la qual hui, dia de Sant Gabriel, celebra el seu 85 aniversari.
Ací ha jugat amb els seus amics, ha trobat a l’amor de la seua vida, criat als seus 4 fills i vist créixer als seus 8 nets els qui li han donat el seu millor regal: els seus 3 besnets. Uns naixements que sense cap dubte diu “han sigut els moments més feliços de la meua vida”.
El seu aspecte és tan bo que li hem demanat permís per a tutejar-la i ella ens ha somrigut per a donar-nos aquest privilegi. Una dona elegant on les calga que ha desempolsat el seu necesser de maquillatge per a arreglar-se per a la nostra cita.
MARIA PUIG VIVES I L’AMOR DE LA SEUA VIDA
Tornar a veure-la així d’esplèndida ha sigut una alegria per als seus familiars, ja que Maria últimament no ho feia, perquè la pena li envaeix, fa uns anys va haver de dir-li adeu al gran amor de la seua vida. Seixanta-un anys van ser pocs per a la nostra protagonista a qui els seus ulls reflecteixen el seu cor partit.
Aquells que conegueren a Maria i a Pedro van ser testimonis del seu amor i els que no vam tindre eixa sort, tan sols hem de veure la careta que posa en veure les antigues fotos per a comprovar que aquest sí que era un amor vertader.
Instantànies en blanc i negre que ens recorden aquell Raval sense asfaltar, sense clavegueram i que ha anat canviant com la nostra protagonista.
Un barri en el qual més que veïns, vivien una gran família dels quals queden pocs, però que, segons ens comenta, continua sent el millor de tot el poble i en el qual cada estiu, abans de la pandèmia, veneraven als Sants de la Pedra, Abdon i Senén.
Unes festes que espera tornen prompte i que finalitze la COVID19 ja que desitja tornar a convertir-se en la millor amfitriona i, per què no, tornar a cuinar els millors bunyols de tota Teulada que, segons ens han comentat, estan per a xuplar-se els dits. Una taula en la qual s’asseuran 25 comensals, però en la qual, des de fa un temps, hi ha un gran buit.
Si començàvem el nostre reportatge amb una cançó, volem finalitzar-lo amb una altra que també interpretaven el trio Los Panchos i que podríem dedicar a l’amor de la nostra Mirallera. Segur que hui María li cantaria a Pedro allò de: “Oye esta canción que lleva alma, corazón y vida, esas tres cositas nada más te doy. Porque no tengo fortuna esas tres cosas te ofrezco alma, corazón y vida y nada más. Alma para conquistarte, corazón para quererte y vida para vivirla junto a ti”.
FELICITATS!
OTRAS NOTICIAS RELACIONADAS: María García, una vida dedicada a la uva de moscatel
Leave a Comment
Your email address will not be published. Required fields are marked with *