Hui i abans que s’acabe aquesta estació de l’any, hem volgut quedar amb Cecília Berenguer Moragues, aquesta benissera amant de la tardor, dels colors del paisatge replet de fulles seques i amb el so del cantar dels ocells que es converteixen en la banda sonora perfecta de l’entrevista del dia.

Un marc idoni per a inspirar a aquesta poetessa que ens fa visitar una i una altra vegada el seu blog Enigma Menor on, segons Cecília, el converteix en la veu que dona paraules als seus pensaments.

A la nostra protagonista li agrada escriure, normalment en vers, encara que no sempre troba el temps ni les paraules, però després de conéixer-la estem segurs que ella busca les dues coses i no para fins a aconseguir-les.

Com comences en el món de la poesia? Ho recordes?

Vaig començar quan tenia 15 anys, sí que a casa havia fet algun escritet però els primers poemes seriosos van arribar per un exercici que van fer a literatura, ja que el mestre, cada trimestre, ens feia escriure un tipus de poema diferent i eixos són els primers poemes ben escrits que vaig fer.

Recordes el perquè els vas agarrar gust?

Perquè és com un joc per a mi, com als que els agrada fer encreuats o sodokus jo em divertia amb els poemes. Em vaig adonar que se’m donava bé… era un repte que m’agradava, començar a jugar amb les paraules, amb els ritmes i construir poemes amb això.

Contenta del resultat quan ho lliges?

Sí, encara que de vegades he de repassar-ho unes quantes vegades o deixar l’esborrany dins del calaix un temps fins que el torne a traure per a reprendre’l i polir-lo. Però en general sí.

Què diu la gent del teu voltant, amics i familiars quan es van assabentar que escrivies poemes? Quina és la seua crítica quan els tenen a les seues mans?

Al principi de publicar-ho al meu blog, que va ser el meu primer projecte oficial i públic que vaig fer, es van quedar supersorpresos, ja que mai havia parlat d’aquesta afició amb ningú o amb molt poca gent ha! ha! ha! I la crítica sol ser bona, ja que els agrada i em donen molt de suport acudint a tot allò que faig. Estan encantats els agrada llegir-ho.

En què t’inspires?

En un fum de coses. En el cel moltíssim, m’agrada mirar-lo… els núvols, els ocells. Les fulles, la tardor, el pas del temps, les estacions… Tot això m’agrada molt. I després també, la cultura nostra, la gastronomia, les nostres festes, la nostra gent. M’agrada observar tot això i reflectir-ho en tot el que escric.

Quin escriptor és un exemple a seguir?

Per a mi en valencià Vicent Andrés Estellés i Maria Mercé Marçal i en castellà m’agrada Rubén Dario. Hi ha molts més però aquests tres són els que més m’influeixen.

Tenies marcat algun objectiu que hages aconseguit?

El primer que tenia era traure el blog i portar-lo endavant i crec que ho he aconseguit, encara que he baixat un poc el ritme de publicació però vaig a tornar a reprendre’l. Com no tinc cap objectiu més, ara és moment d’una nova etapa i pensar en altres coses.

I el futur de Cecília?

Estic fent una revisió de tots els textos que tinc escrits i no publicats, categoritzant-los, actualitzant-los per a anar publicant algunes coses i sobretot per a preparar un esborrany d’un poemari i veure si el publique o em presente algun premi.

Abans d’acabar quin consell els donaries als joves?

Mai és tard per a escriure, és una cosa que ho podem fer durant tota la vida. Si us agrada escriure jo us aconsellaria que ho intenteu fer asovint, totes les voltes que pugueu. No importa que siga poesia, narrativa, es poden fer relats en un twit. Hui en dia hi ha concursos molt accessibles per a tots i si s’assabenteu d’algun presenteu-se. No pareu de practicar l’escriptura.

CANÇÓ D’ANNA ROSSELLÓ ESCRITA PER CECÍLIA BERENGUER MORAGUES

I ara com diu la nostra poetessa “ssst! del silenci venen les millors paraules” així que el món s’emmudisca per poder seguir gaudint de l’obra d’aquesta escriptora benissera.

ALTRES NOTICIES RELACIONADES: La cantautora benissera Anna Rosselló presenta esta noche su primer disco Kisok·Curant