La teuladina Montse Tro Peris porta la música en les venes. Des de ben menudeta als 11 anys va entrar a formar part de l’Agrupació Musical Cultural de Teulada (AMCT) i ha fet de la música la seua professió i vida.

Hui, 22 de novembre, Dia de Santa Cecília, és un bon dia per a conversar amb ella, podria sonar de fons la seua BSO preferida “Cinema Paradiso” i entre melodia i melodia il·lustrar aquesta entrevista. I com el seu protagonista Totó, no s’ha de conformar-se, sempre cal buscar la millor versió de nosaltres.

 Als seus 46 anys, Montse és una persona molt involucrada en la vida social i cultural del seu poble, pertany a la AMCT i a la Colla, el Falçó de Teulada, i a més a més, col·labora a vegades amb la Coral Teuladina. El seu currículum és molt extens, va realitzar els estudis professionals d’oboè al Conservatori Municipal José Iturbi i al Conservatori Professional de València de la GVA, i els estudis superiors d’oboè al Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València.

Posteriorment, va realitzar els estudis de la llicenciatura en Història de l’Art en la Universitat de València i el Màster Universitari de Gestió Cultural en la Universitat Oberta de Catalunya. En este curs ha començat estudis de musicologia en la Universitat Internacional de València. En l’ actualitat, és professora d’oboè al CPM “Mestre Berenguer” de Teulada i directora d’aquest.

També imparteix classes de Fasolet, conjunt vocal i danses populars en l’Espai de Música Jove del Verger des del curs 2022-2023.

Com naix la teua vocació per la música?

Pense que en casa s’ha gestat a poc a poc aquesta vocació que he tingut per la música. Per la part de mon pare, el iaio Pedro tocava el clarinet a la banda de música de Teulada, i per la part de ma mare, ella ha format part de la Coral Teuladina i del Cor de Cambra “Mestre Berenguer”. Des de sempre m’han inculcat el gust per la música i la cultura i han estat un gran suport en els meus estudis musicals, cosa que ha acompanyat que la meua vocació haja esdevingut en la meua dedicació professional a la música.

On es forma Montse?

Vaig començar els estudis musicals en l’escola de l’AMCT i els estudis d’oboè a l’Escola de Música Javier Santacreu de Benissa. Tot i que el primer instrument que vaig estudiar fou la trompa, dins del cap tenia el clarinet que tenia el meu avi en casa, i finalment, ni una cosa ni l’altra. De repent em vaig trobar amb un oboè a les mans que em va atrapar.

Els estudis professionals els vaig realitzar en dos conservatoris, el Municipal de València i el Professional de València de la GVA i els estudis superiors en el Conservatori Superior de València. Durant els meus anys d’estudi, com a formadors i referents han estat els professors: Pere Ripoll, José Zafrilla i Francisco Salanova, grans persones que m’han dut de la ma i m’han inculcat l’esforç i la dedicació que mereixen els estudis musicals. Arran dels estudis musicals en el Conservatori, em vaig interessar posteriorment pels estudis d’Història de l’Art, i tot el que envolta el món cultural, sobre tot de la nostra cultura tradicional i la nostra música. Actualment, a banda de seguir com a docent del conservatori, tinc un gran interès per la recerca musical i cultural, el que m’ha portat a començar els estudis de musicologia.

Què intentes transmetre al teus alumnes en el dia a dia?

Als meus alumnes intente transmetre l’amor pels estudis i per la música, però sobre tot, que amb humiltat i esforç totes les persones poden aconseguir allò que desitgen. També intente transmetre que el compromís és el més important quan una persona pertany a un conjunt musical. Per a que la música ixca be, cal treballar-la en conjunt i amb un mínim d’esforç i compromís.

Què és per a tu la música?

La música és la meua manera de vida. He lligat sempre la meua professió amb les meues aficions, sempre embolicada amb projectes i reptes musicals i culturals. A més a més, crec que la música és part fonamental de la societat i de la cultura. I la nostra cultura està ben marcada per ella. La música de banda i la música popular, que envolta els nostres carrers en els dies més significatius. Forma part del  tarannà dels valencians.

Quines són les cançons que no podrien faltar a una playlist creada per Montse?

“Ja plora el xic” dels Pavesos: entre les cintes de cassete que escoltàvem en casa i en el cotxe estava la cinta dels Pavesos. Recorde des de ben menuda cantar aquestes cançons amb ma mare i enregistrar-les en cintes a mena de joc. Aquesta és de les que més recorde.

“Cançons de mare” de Rafael Tanens Pelló, una de les primeres obres que vaig interpretar quan vaig entrar a formar part de l’AMCT, obra que recorde amb molta estima perquè fa referència a una cançó de bressol valenciana que s’ha cantat molt en ma casa sempre.

“A quién le importa” de Alaska i Dinarama. Em va marcar molt la meua infància aquesta cantant i el programa dels dissabtes pel matí: La Bola de Cristal.

“Los planetas de Gustav Holst”: En casa tenia discs de vinil i aquest el posava moltes vegades perquè m’encantava. És de les primeres obres de música clàssica que vaig escoltar en casa.

“De viaje” del grup Los Planetas. Realment tot l’àlbum “Súper 8” d’aquest grup m’encanta, em recorda a la meua joventut, les eixides de dissabte per la nit…

“Boig per tu” de Sau, que també em trasllada a la meua època de joventut.

“Mediterráneo” de Serrat, igual que “Mediterrània” de La Fúmiga, descriuen perfectament el meu caràcter, i el sentir cap a la meua terra.

A més a més junt amb el teu company de vida, Rafa, heu compost junts alguna peça musical o teniu pensat? 

La veritat és que no m’he endinsat mai en el camp de la composició musical.

En quan a projectes en comú amb Rafa, estem pensant en un projecte de recerca, catalogació i arranjament de música relacionada amb el nostre municipi. Es tracta d’un projecte que encara no està iniciat però que ja volem posar en funcionament. No puc adelantar cap informació més…

Creus que s´hauria de visibilitzar més el paper de la dona en el món de la música?

Realment, el paper de les dones en el món de la música ha estat sempre a l’ombra dels homes. Al llarg de la història ha estat ben vist que una dona tinga coneixements musicals o interpretar música, però és cert que en el món laboral les dones han tingut en tots els aspectes l’accés més difícil, cosa que es reflexa en el camp musical també.

Tot i que els llibres de història de la música anomenen poques o cap dona, afortunadament ja tenim estudis de la història de la música en perspectiva de gènere, i ja podem donar-los a les dones del món el lloc que els correspon en el les tasques musicals, tot i que encara hi ha molta feina per davant.

En el món de la música amateur ja tenim moltes dones en les agrupacions musicals. En el món de la interpretació també hi ha molta més visibilitat de la dona, però malauradament, una dona compositora o directora encara hui en dia ha de demostrar la seua vàlua diàriament.

Cal donar una espenta a la visibilització de la dona en la música en concret i en el món artístic en general, s’han fet molts avanços al respecte, però realment queda encara molta feina per fer.

Com et veus en un futur musical ?

Crec que el meu futur musical té encara un llarg recorregut. M’agrada la docència, vaig triar aquesta dedicació professional, però la interpretació musical no m’agradaria deixar-la de costat, ja que preparar concerts i recitals són feines molt satisfactòries.

Ara be, formar part de la vida musical de Teulada Moraira i de la nostra comarca és una cosa que sempre tinc en ment.

La col·laboració en els actes musicals en els quals el temps em permeta i continuar la meua llavor docent en el Conservatori és el meu repte actualment i el meu projecte de futur.

Mil gràcies Montse per la conversa i què sone la música!!