El destí o la casualitat va voler que aquesta jove de Teulada, Miriam Durillo Vallés, graduada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, se n’anara tres anys a Alemanya com alumna d´intercanvi en el programa Erasmus en la Hochschule Mainz, on va cursar dos semestres de Kommunikationsdesign (Disseny de Comunicació Visual).

Despedida amics Teulada

Una gran experiència que la va plenar tant personalment com professionalment en conèixer gent d’altres parts del món, amb qui compartia les mateixes inquietuds, i també li va donar l’oportunitat de conèixer altres maneres de plasmar l’art analògic en el món digital.

A més a més, va tindre la sort de conèixer la cultura alemanya de la mà de natius i així és com va començar a interessar-se per la llengua. I després d ´eixa aventura va tornar a Mainz, on fa cinc mesos que viu. I eixos amics que en el seu dia va formar son part de la seua família a la ciutat alemanya.

“Miralleros por el Mundo” viatja de la seua mà per a conèixer la seua ciutat i deixar-nos guiar per la seua simpatia i alegria. Una jove valenta que té ara com a residència aquesta ciutat. Així que comencem:

Com i per què decideixes canviar la teua residència?

Després de finalitzar els meus estudis a València vaig sentir eixa pressió que se sol tindre en acabar un mòdul de la teua vida universitària. I ara què? Faig un Màster? Busque feina? Faig unes pràctiques? Eixa gran indecisió sols hem va ensenyar a no prendre cap decisió precipitada.

Jo sempre havia volgut viure uns anys al estranger però mai no havia trobat el moment perfecte de fer-ho. I després de pensar-ho i pensar-ho vaig decidir mudar-me per poder millorar el meu nivell d’alemany i, per tant, acabar els meus estudis en aquest país.

Què és el que més t´agrada del país on vius?

El que més m’agrada d’Alemanya es conviure amb tantes cultures diferents. Malgrat la diversitat cultural tot el món fa per entendre’s.

El disseny alemany, tenint en compte la repercussió històrica que va tindre la BAUHAUS en el país germànic, es troba present en tots els llocs. Des de l’arquitectura fins a la tipografia de les senyals. El disseny editorial, respectivament on visc, és la ciutat on Johannes Gutemberg va nàixer. Ací hi ha una gran influència quant a l’enquadernació.

Mainzer Markt

El reciclatge i el compromís amb el medi ambient. Es un país que esta molt conscienciat amb el tema ecològic. Tenen diferents tipus de fem, cada un amb la seua respectiva bossa. A part, és l’únic país europeu on et tornen un percentatge de la botella de plàstic cada vegada que la tornes. I això també en la majoria de bars. Amb l’ús del “Pfand»; eviten que la gent acumule gots de plàstic al carrer i disminueix el fem a la via pública.

El transport públic. Tenen una molt bona infraestructura ferrocarril que facilita moure’t per tot el país sense necessitat d’agafar el cotxe. També tenen una gran varietat d’horaris d’autobusos i tramvies durant tot el dia.

El pa i els pastissos. El tema de la pasteleria és una tradició molt important per als alemanys. Ací tenen l’hora del ‘’Kaffe und Kuchen’’,  on els alemanys solen prendre cafè i un tros de pastís. I referent al món del pa, és un element que mai no pot faltar a taula. A la vesprada, a l’hora de berenar (que per a ells es hora de sopar) fan el típic “Abend Brot’’ que consta simplement d’una tabla de formatge, embotit i mantega que combinen amb el pa.

 Què és el més curiós que t´has trobat?

Una de les coses mes curioses que vaig trobar al principi era les vies del transport públic. No entenc com en una mateixa via passa el tramvia, l’autobús, les bicicletes, els cotxes i la gent sense que hi haja cap accident. És cert que els alemanys es prenen molt seriosament les lleis de trànsit, moltes vegades el semàfor està en roig i no passa cap cotxe, però ells segueixen respectant el semàfor.

Et va costar adaptar-te?

La veritat és que no, m’he adaptat molt bé des del principi, encara que he de reconèixer que amb els horaris de menjar no estic molt assentada. Crec que he tingut molta sort amb la gent. Hem sent molt acceptada socialment i faig molta vida amb alemanys. Poc a poc me n’he anat apropiant dels  seus  costums.

Què trobes a faltar de Teulada?

El menjar, sobretot la fideuà, la família, les amigues, les festes del poble, la música, els concerts, les nostres tradicions, perquè son coses que amb la distància i amb el dia a dia una s’adona que les necessita.

El cel, eixe cel blau i la claror del dia es una de les coses que més trobe a faltar quan em passe  un mes veient el cel gris.

Algun lloc, sabor o olor que et recorde a Teulada?

La veritat és que no tinc cap lloc en concret que hem transporte  a Teulada, però jo solc comparar molt les nostres cultures. Moltes vegades qualifique de versió alemanya alguna cosa o tradició que nosaltres també tenim. També per l’olor del menjar intente  imaginar que algú està cuinant un plat típic de Teulada com per exemple, un bon putxero o unes coques.

Amb una balança quin serien el Pros i Contres del teu nou país?

Kloster

La veritat és que he d’agrair moltes coses a aquest país perquè m’ha fet obrir-me camí fora del meu territori. També m’ha ajuda’t a independitzar-me molt més fàcilment. Cada dia aprenc coses noves: és un intercanvi cultural continu. Ara bé, com a contra diria la clàssica Burocràcia alemanya: els encanta donar cites i fer paper per a qualsevol cosa, però al final t’acostumes.

Anem a deixar-nos guiar per tu i volem que ens ensenyes els llocs més característics

Comencem la nostra ruta per la famosa Agustinastraße, situada en el centre antic de la ciutat on ens trobem les cases més típiques de la ciutat.  Ací vos deixe una foto de la cantonada

’Kischgarten ‘’ traduïda com el jardí de les cireres. Un dels edificis més pintorescs i antics entramats i pintats de roig.

A continuació passem a visitar la imponent catedral de Mainz, destacada pel seu color rosat de pedra arsènica construïda entre el segle X i XI . És una de les tres úniques Catedrals romàniques  de l’imperi romà germànic que es conserven a Europa, junt a la de Worms i Espira. Dins es troba el claustre on es troba el museu diocesà i les làpides d’antics cardenals.

Just davant d’aquesta es troba la Markbrunnen, la plaça ofrenada amb uns dels edificis més antics de la ciutat també és on es fa el mercat setmanal i es celebren altres grans  esdeveniments com el mercat de nadal o el Mainzer Karnaval.

Ara passem a veure el Staatstheater Mainz (teatre estatal de Mainz) on es representen òperes, concerts, teatres i altres activitats. Es va construir entre 1829 i 1833. Després de la Segona Guerra Mundial el van restaurar fins l’any 2001 per tornar-li les condicions originals de l’arquitectura.

I just davant del teatre es troba l’estàtua de Johannes Gutemberg nascut a Mainz l’any 1468, l’inventor de la impremta moderna.

També podem visitar el Gutenberg Museum que guarda tesors bibliogràfics de meitat del segle XV. Hi ha una extensa varietat de màquines que ens guien per la història de la impressió d’Occident. Les tècniques d’Orient també caben en el museu, que dedica una sala sencera a exposar gravats i xilografies de el Japó, Xina i Corea.

Entre altres edificis imponents de la ciutat, ens trobem amb el Ministeri d’Interior i d´Esports i el Ostiner Hof .Els dos situats en la mateixa plaça on podem trobar nombroses estàtues que fan referència al carnaval de la ciutat, que tindrà lloc del 20 al 24 de febrer.

A continuació, ens dirigim en direcció al riu i trobem la Christuskirche una església luterana d’arquitectura romàntica. És un edifici de pedra arsènica coronat amb una cúpula de cobre, quan és reflecteixen els rajos del sol es converteix en un dels edificis més bonics de Mainz-Neustadt.

I per acabar, finalitzem la ruta al riu Rhein un riu molt important a Europa, ja que és la via fluvial més utilitzada de la Unió Europea amb una longitud de 1233 km i a més a més, és navegable en un tram de 883 km entre Basilea (Suïssa) i el delta en el mar Nord.

 Per finalitzar, penses tornar a Espanya?

De moment no, però és evident que tornaré per visitar els meus amics i familiars. Ara hem sent molt a gust ací i sé que la meua aventura per aquest país només acaba de començar.

Miriam moltíssimes gràcies per ser la nostra guia particular per Mainz, i encara que et trobem a faltar molt per Teulada, sols podem que desitjar-te molta sort i felicitat. Per que como bé dius, “l´aventura acaba de començar”.

T´esperem per terres teuladines!!!!!      TSCHÜS