Maria Teresa Puigcerver va nàixer i viu a Pedreguer. És metgessa a Benissa, un poble que l’ha acollida des del principi com si fos una veïna més. La seua senzillesa i modèstia li fa pensar que no és mereixedora d’aquest reportatge, però nosaltres i molts dels nostres lectors la van trobar a faltar. I molt, mentre ha estat de baixa per motius de salut.

Ara li hem fet aquesta entrevista per donar-li la benvinguda i agrair tot el que ha fet per nosaltres i les nostres famílies. Us podem assegurar que ens ha costat de convéncer però afortunadament ha acceptat la nostra proposició.

I ELLA DE MAJOR VOLIA SER METGESSA

Parlar de Maria Teresa és parlar d’aquella xiqueta que ja de menuda volia ser metgessa i, a l’acabar la carrera va triar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària que aborda a la persona en conjunt, al llarg de la seua vida i tenint en compte les alteracions físiques, psíquiques i socials que afecten la seua salut. Com ella diu “Eixa és la teoria i el que ens agradaria que fos real”. Després d’acabar l’especialitat va estar un temps treballant en molts dels centres de salut de la Marina Alta. Finalment, en setembre de 1996 li van donar la interinitat d’una plaça al centre de salut de Benissa quan es va jubilar D. Vicente Monfort. Més tard va guanyar una plaça en propietat per concurs oposició i va decidir agarrar la de Benissa perquè estava molt a gust. Fa 26 anys treballant a Benissa  i ja el sent com el seu segon poble. Segons ens ha dit, des de l’inici es va sentir ben rebuda per la població i estimada pels seus pacients, als que aprecia i amb els que té molt bona relació.

–Has estat uns mesos de baixa, què és el que t’ha passat? Eres conscient del que t’hem trobat a faltar? 

-Llevant de les baixes per maternitat no havia estat apartada de la meua feina tant de temps com ara. Sé que en el poble s’ha especulat molt sobre la meua salut. Vull dir que no he tingut ninguna malaltia greu, encara que sí molt limitant. Tinc un problema d’esquena que, a més a més de produir dolor, impedia que em manteguera sentada més d’un hora seguida, cosa que feia impossible realitzar la meua tasca al centre de salut. He seguit l’evolució de la situació sanitària del poble mentre he estat de baixa i entenc que quan hi ha una relació tant prolongada com la que jo tinc amb els meus pacients es difícil el canvi i amb el poc temps que tenim en les consultes no es pot conèixer a la persona que tens davant. És importantíssim establir una relació empàtica i no tot el món és capaç de fer-ho. A més, cal temps d’atenció.

-I tu, què has trobat en falta?

-Quan t’agrada la teua feina i la fas per vocació et sap greu no poder fer-la, i en aquest cas em sentia un poc culpable d’haver “abandonat” als meus pacients. Però també devia assumir les meues limitacions, i sobre tot pensar que quan no estàs bé no pots cuidar als demés. 

LA TORNADA I ELS SEUS DESITJOS

-Com ha segut la tornada a la feina?

-Agraïsc molt la meravellosa rebuda que m’han donat els meus pacients. Tenia ganes de tornar però també sabia que anava a ser molt dur. Les condicions del meu treball han anat empitjorant amb el pas dels anys i alhora ha augmentat la càrrega de feina i l’exigència e intransigència d’algunes persones. Hi ha gent que vol solucions immediates a tots els seus problemes i no sempre es pot aconseguir, amb la conseqüent demostració de ràbia, enuig, insolidaritat i mala educació per part de alguns. Per altre costat, al envellir la població cada vegada necessita més atencions i les malalties són més i més complicades. Es difícil abastar-ho tot en els deu minuts de la consulta i tens menys probabilitats d’encertar el diagnòstic i tractament. La jornada s’allarga més enllà del que pertoca i pots acabar física i anímicament cansada.

-I ara que hem començat un any nou, quins són els teus desitjos?

Més que res desitge tindre bona salut per poder continuar amb la meua tasca, que m’agrada tant, i poder dedicar-li als meus pacients el temps necessari per atendre’ls bé i no defraudar-los. També vull demanar-los a ells que tinguen paciència perquè jo puga posar-me al dia amb tot el que els ha passat mentre he estat de baixa, perquè, com he dit abans, no es pot aclarir tot en una consulta. Cal prioritzar i solucionar els problemes un darrere l’altre. Vull seguir mantenint aquesta relació tan bona que tenim de respecte mutu.

Desitjos als que nosaltres ens sumem: que tu també tingues una bona salut i que et deixe cuidar de nosaltres.

Gràcies per tot, gràcies per tant.