En “Miralleros por el Mundo” ens anem fins als Països Baixos de la mà d’una jove de Teulada, Eva Vidal Barber, de 22 anys, que ha decidit fer un pas valent per replantejar el seu camí vital i eixir dels esquemes establerts.

Així que a setembre de l’any passat va decidir traslladar-se als Països Baixos i viure una nova aventura. Graduada en Psicologia, encara que de moment no l’exercís professionalment. No obstant això, aquesta formació li ha permés comprendre millor les persones, els seus comportaments i les diferents realitats culturals que l’envolten.

Com i per què decideixes canviar la teua residència?

Vaig sentir que era el moment d’experimentar coses noves i d’eixir de la meua zona de confort. Durant molt de temps, sense adonar-me’n, seguia el camí que “tocava” en cada etapa, com si la vida anara marcada per l’edat o com si tots haguérem de córrer la mateixa carrera per arribar a la mateixa meta en la vida (cosa que cadascú per la seua personalitat o per altres factors, tenim metes diferents i temps de viure diferents). Però va arribar un punt en què em vaig preguntar si realment això era el que jo volia.

Necessitava viure una experiència diferent, conéixer altres països, cultures i maneres de pensar. Volia decidir per mi mateixa i no simplement continuar seguint el que està establert en la societat en molts dels casos “universitat, màster o a treballar”. Crec que cadascú ha de construir el seu propi camí, obrint-se a les oportunitats que apareixen, encara que facen por perquè són desconegudes. El cervell sempre busca el que és segur, el que ja coneix, però també he aprés que arriscar-te a fer coses noves, enganyar-te o no, és la manera de créixer. I, al final, sempre som a temps de tornar a començar.

Què és el que més t’agrada del país on vius ara?

El que més m’agrada dels Països Baixos és la seua naturalesa i l’harmonia amb l’entorn. M’encanta la combinació de canals, bicicletes i espais verds. La vida ací sembla estar pensada per a ser pràctica i sostenible. També valore molt la mentalitat oberta de la gent i la importància que donen a l’equilibri entre la vida personal i laboral. A més a més, és molt relaxant, senc que viuen sense pressa, una cosa que aprecie molt.

Què és el més curiós que t’has trobat?

Una de les coses que més em va sorprendre va ser la cultura de la bicicleta. Absolutament tot el món es mou en bici, faça el temps que faça. Al principi em cridava molt l’atenció veure gent anant en bicicleta mentre plovia o amb un vent impressionant, però ara he aprés a disfrutar del moment sense que l’oratge siga una excusa. Si plou, no passa res, això no ha de frenar-te si vols eixir de casa. Ara bé, si neva… ja és una altra història (jajaja). En eixos casos els transports públics es col·lapsen i pots quedar-te sense massa opcions per a tornar a casa, com m’ha passat alguna vegada.

També em va sorprendre com de directes són a l’hora de comunicar-se. Al principi pot impactar un poc, perquè no estem tan acostumats a eixa manera de parlar tan clara i sense filtres, però amb el temps aprens a valorar-ho per la seua honestedat. I una altra cosa molt característica és la puntualitat (cosa que m’encanta) i la manera tan organitzada amb què planifiquen la seua vida.

Et va costar molt adaptar-te a les costums del país?

No em va costar massa adaptar-me. Si he de dir alguna cosa, potser el tema dels horaris dels menjars i alguns hàbits quotidians. Ací es sopa molt més prompte i el menjar és més pràctic i senzill (Pa i formatge per a dinar). Però a poc a poc intentes acostuman-te i acabes integrant noves rutines.

Què trobes a faltar del teu municipi natal?

Sense cap dubte, la meua família. Ells sempre han sigut i seran la meua prioritat. Encara que estiga lluny, el vincle continua igual de fort.

També trobe molt a faltar els sabors de casa, eixa cuina més intensa que no es troba en cap altre lloc. Les dinades dels diumenges a la caseta de camp de Benimarco, mon pare fent-se selfies amb la paella mentre ma mare diu que ella també ha ajudat a fer-la… a les meues àvies rient-se…

I clar, també trobe a faltar els meus amics, tant els de la universitat i València, com els del poble.

Hi ha algun lloc, sabor o olor que et recorde a Teulada?

Els dies de sol prop de l’aigua em recorden el Mediterrani. Encara que el paisatge és diferent, quan passege pels canals i sent l’aire fresc, a vegades em transporta al meu poble. Quan vius en un lloc no massa solejat, aprens a apreciar-ho.

En una balança, quins serien els pros i els contres del teu nou país de residència?

Pros:
La independència que he guanyat, l’aprenentatge constant de cultures, persones, etc i el creixement personal. Viure fora m’està aportant coneixement, maduresa i una visió molt més ampla del món.

Contres:
No tindre la meua família a prop. Encara que tinc la sort de comptar amb un cosí holandés que moltes vegades em fa sentir més com a casa i em dona consells per a la vida al país. A més, gràcies a la tecnologia, la distància es fa més suportable. La distància no és excusa quan l’afecte és vertader.

Un altre contra és el menjar d’ací, no es pot comparar el “haring” amb una paella de marisc que està “lekker”.

Descobriu-nos els llocs més característics del teu nou país

Alguns dels llocs i objectes on he fet les fotos i que considere representatius són:

• Aquest es el “Kastel de Haar” en la provincia d’Utrecht, construit en el segle XIV.

• Darrere nostra es poden veure les cases cub ubicades en Rotterdam. Estan disenyades en 1984 i son cases habitables.

• Els canals d’Amsterdam, símbol del país, el dia nacional dels tulipans.

• Camps de tulipans a la primavera, que omplin el paisatge de color

• Mercats locals amb productes típics com els formatges holandesos (Pots provar tot tipus de formatge gratis)

• Els mercats de nadal, en especial aquest és el de Maastricht.

• Els Klompen, símbol d’Holanda, ja que és un calçat tradicional que es fa servir des de fa segles.ç
• Les cases inclinades, ja que en algunes ciutats, les cases s’inclinaven cap avant  intencionadament per tal de pujar mercaderies amb politges sense que xocaren amb la façana.• St. Chaterine’s Church ubicada en Eindhoven, però en general, les diferents esglésies ja que Holanda té una combinació de factors històrics i culturals i en elles es pot veure.

Per a finalitzar, penses tornar a Espanya?

De moment no està en els meus plans. No sé què em depararà el futur i, encara que a vegades la incertesa genere estrés, intente centrar-me en el present. M’agrada viure cada dia enfocant-me en allò que m’aporta felicitat: eixir a caminar amb música, observar la gent i tot el que m’envolta, gaudir de les persones que la vida em brinda i del que puc aprendre d’elles i dels seus països.

Vull fer una menció especial a Montse, de Mèxic, i Ana, d’Indonèsia, que fan que la meua experiència siga més bonica i real. I encara que estiga lluny del meu poble, sempre estic present per als meus amics com Alba, Ana i Pepita qui m’ajuden a prendre moltes decisions importants i per descomptat a la meua família, les meus ties, i especialment per als meus pares i el meu germà.

Moltes gràcies Eva per descobrir-nos un nou lloc en el món. A gaudir de la teua experiència.