Parlar d’Àngel és recordar aquell mestre benisser, el primer de tota la comarca de La Marina Alta en fer ensenyament en valencià. Uns temps que no hi havia llibres en aquesta  llengua, no obstant això, ell utilitzava  les seues poesies per a poder ensenyar als seus alumnes les diferents matèries. Uns poemes que ja poguérem llegir en l’anterior llibre publicat.

Ara, aquest divendres, continua l’herència que Àngel Teodor Crespo ens va deixar abans de morir i es presenta un nou poemari. Tindrà lloc a les Cases del Batlle a les 19.30 hores i participara: Adrián Cabrera, regidor d’Educació; Paqui Mut, professora de valencià de l’IES Josep Iborra; el doctor en Filologia i autor del pròleg Francesc Reus; i Concepció Santacreu, esposa d’Àngel.

Aquest poemari és la seua vida perquè és un recull de quan ell era molt jove i amb només setze anys. Escrivia poemes en castellà, on, si ens fixem una mica, podrem vore la seua evolució, tant en la llengua com en el seu estil o forma d’escriure.

En les primeres pàgines ens trobarem una poesia, del tipus de Miguel Hernández, molt lligada a la terra, tal com era Àngel. A mesura que passem els fulls, veiem l’evolució i com comença a utilitzar la seua pròpia llengua. Uns poemes que ens són molt pròxims i que ens mostren que ell era una persona molt arrelada al lloc on vivia.

A més a més, fullejant el Poemari, veiem que la temàtica és molt variada. En alguns poemes vorem com, fins i tot, ell s’acomiadava de la seua vida.

Un llibre dedicat a les víctimes del càncer, leucèmia, la mateixa malaltia que va posar fi a la vida d’aquest mestre, que va ser un referent en el món de l’ensenyament. I tocant al món literari direm que, com a poeta, malgrat que és un gran desconegut, els qui més el coneixien, han aplegat a dir que “Àngel és un dels poetes valencians més importants que hem tingut en l’últim segle”.