Joan Nave (Benissa, 1978) presenta a Benissa, el seu poble, l’obra de teatre, JOANOT, sobre el cavaller i escriptor valencià Joanot Martorell, situada a l’hivern de 1464. Nave, actor i filòleg, està al capdavant de la companyia Esclafit Teatre, i ha dedicat “un any d’immersió en la documen­tació exhumada sobre la vida dels Martorell que ara pren forma escènica”.

Foto de Raül Mori

Dijous 24 de novembre, a les 22 h, al saló d’actes del Centre Cultural, organitzat per AVIVA Agència de Promoció del Valencià de la regidoria de Normalització Lingüística, es representarà l’obra a benefici de les festes de la Puríssima Xiqueta 2017 i divendres 25 de novembre, a les 12 h, hi haurà una sessió tancada per als alumnes de 3r ESO i 1r Batxillerat de l’IES Josep Iborra de Benissa.

Amb aquestes representacions, Esclafit Teatre té la voluntat de crear nous públics i de dignificar l’escena com l’art on la societat es mira a l’espill. Per això, aposten per la formació dels jóvens i la seua implicació en projectes teatrals i acadèmics.

Foto de Raül Mori

 SINOPSI

Hivern de l’any 1464.

El cavaller valencià Joanot Martorell ja té ventilat el seu llibre. Ha estat treballant-hi durant quatre anys, sense parar d’escriure. Hi ha estampat tots els seus anhels i dimonis. Fa fred, plou i té fam. És vell i pobre. Tot i que n’està ben orgullós, demà anirà a ca Mossén de Galba i empenyorarà el manuscrit per 100 reals si abans, esta nit, res li ho impedeix. Un cavaller viu lluitant i mor en la batalla, encara que les últimes, les pitjors, sempre són amb un mateix.

La informació sobre la vida dels Martorell és extensíssima. Navegar en l’oceà d’estudis que s’aproximen a aquesta nissaga ha sigut una de les em­preses més gratificants en què m’he capficat. Cap dels personatges que he fet durant tots aquests anys m’ha despertat tantes vegades a mitjan nit. Una nit va entrar a la meua habitació i em va dir: Dorms? Montpalau ha deshonrat la meua germana Damiata? Uns dies després, la mateixa: Volen tancar-me en presó per haver mort un home desarmat. Un any d’immersió en la documen­tació exhumada que ara pren forma escènica. Joanot em mira als ulls i em fa veure que totes les persones, en tots els temps, en cada casa, abans de cada guerra, busquen el mateix: no morir. He rigut, he plorat i m’han vingut ganes d’embarcar-me per la Mediterrània o cap a Londres, a la recerca de més vida, a la recerca del moviment constant de totes les coses. He ballat com un boig amb la coreografia interna que em proposava Joanot. M’ha fet vibrar tant (o més) com un Estellés, o com un Piera. Energia, arrelament, pulsió tel·lúrica. Em pose al costat de Joanot i reivindique, a peu d’escena, aquesta lletra de batalla a ul­trança contra la Impermanència que fa ell, aquest crit ple de rialles, amor i amenaces.

Joan Nave

Foto de Raül Mori

Molta sort i estem a l’espera de que en pocs dies et veges reflectit en el nostre Mirall