Quico Llopis Ivars, músic, musicòleg i divulgador etnogràfic de Benissa, ha sigut distingit amb el 26é Premi Bernat Capó de Recerca i Difusió de la Cultura Popular, guardó convocat per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València. L’obra premiada, Gent de carro, és un exhaustiu estudi sobre la cultura del cavall agrícola valencià i els seus oficis, una part del patrimoni immaterial pràcticament oblidada

El premi es va lliurar en una cerimònia al Castell d’Alaquàs, en un acte que enguany ha estat doble, ja que també s’ha fet entrega del premi corresponent al 2024. Aquesta edició ha destacat per una alta participació, amb 17 estudis presentats, i consolida el Bernat Capó com un dels guardons més rellevants en l’àmbit de la cultura popular valenciana.

Un llibre per rescatar un món que es perd

En Gent de carro, Llopis recopila vocabulari, oficis, ferramentes, testimonis orals i fotografies que documenten un univers que va des de la criança i utilitat del cavall de faena fins als carros i guarniments tradicionals. El treball s’arrela en dècades de recerca personal, col·laboracions en documentals i una col·lecció privada d’objectes, eines i prop de 4.000 fotografies.

Què et va motivar a centrar-te en la cultura del cavall agrícola valencià i en la memòria dels llauradors per al llibre Gent de carro?

Tot naix de la infància. Els xiquets som esponges, i jo vaig créixer envoltat d’este món. A casa sempre s’ha respirat agricultura: el meu pare, els meus iaios… Cada un d’ells ha tingut culpa que jo m’hi fixara tant. El meu iaio Benavent tenia cavalls; l’avi Mollà, una gran estima per l’agricultura. No vaig passar amb ells tot el temps que m’haguera agradat, però sí el suficient per voler aprendre més.

Amb els anys em vaig adonar que del cavall agrícola, el cavall popular —el cavall dels pobres, per dir-ho així— no hi havia res escrit. Hi ha molta literatura sobre cavalls de carreres o d’hipòdrom, però quasi res sobre com s’aparella un cavall, quin nom tenen els guarniments o quins tipus de carros existien. Tot això és transmissió oral. I quan veus que la gent que sap d’això es fa major, entens que si no ho escrius, es perd.

Com ha sigut el procés de recerca i de recopilació de testimonis, fotos i objectes tradicionals?

Realment, ha sigut tota la vida. A casa ja teníem una xicoteta col·lecció i jo preguntava constantment per a què servia cada objecte. Amb el temps la vaig ampliar: anava a ajudar carreters del poble, m’ensenyaven, em regalaven fotos o ferramentes.

A partir del 2017, coincidint amb el 30é aniversari de la Volta en Carro, vaig decidir que el llibre l’havia de fer. Des d’aleshores he reunit guarniments, ferramentes de secà i de marjal, carros i carruatges; he fet documentals, entrevistes i he anat construint un arxiu que ara ja és enorme. Quan vaig descobrir els Premis Bernat Capó vaig pensar: “Ara és el moment.

Quina importància tenen els Premis Bernat Capó per a la preservació de la cultura popular valenciana?

Són fonamentals, perquè reconeixen l’esforç de la gent que investiga i documenta la nostra cultura popular. Gràcies a aquest premi, la història dels valencians l’escrivim els mateixos valencians. Valoraren la claredat del text, la contextualització, les fotos, el material audiovisual… però també la dedicació i l’esforç.

No és fàcil escriure i investigar mentre treballes, tens animals, fas assajos musicals i mantens una vida social. Moltes nits són de son curta, però la il·lusió pot amb tot. A més, aquest premi obri portes: publicar, participar en fires, arribar a nous públics… És un impuls enorme.

 Quins projectes tens per al futur?

Tinc diversos fronts oberts: un llibre de música, un altre d’etnografia i, actualment, una investigació sobre el camp popular de Benissa, que crec que és imprescindible documentar ara, abans que es perda més informació. M’agradaria publicar una investigació a l’any, però la documentació és lenta; cal temps, paciència i molt de rigor.

Un divulgador amb trajectòria reconeguda

Quico Llopis compta amb una llarga trajectòria en projectes de recuperació cultural. Ha col·laborat en els documentals Les estisoradores 2017), Gent de Carro (2018) i la sèrie En les vostres mans (2020-2022), i ha treballat en projectes fonogràfics de cants populars dirigits per Pep Gimeno “Botifarra”.

Entre els seus reconeixements destaquen:

Premi Bernat Capó (2025) – Gent de carro, aproximació històrica

Premi 25 d’Abril – Vila de Benissa (2024) – estudi musical sobre Ricardo Benavent i Feliu

Premi III Mostra de Curts del Moscatell (2018) – documental Gent de Carro

Premi Ovidi Montllor (2012) – maqueta Naix d’Skapats

Amb Gent de carro, Llopis deixa constància d’un fragment valuós de la identitat valenciana i dona veu a un món que, malgrat ser fonamental per entendre la vida rural, estava a punt de desaparèixer del record col·lectiu.