Aquest final de curs al CEIP Manuel Bru de Benissa no és com els altres. L’aire respira emoció, els ulls brillen més del que ho fan habitualment, i els cors —tant menuts com grans— bateguen amb una mescla de gratitud i nostàlgia. I és que la mestra Joaqui Ivars Pérez posa punt final a la seua trajectòria docent després de 24 anys deixant empremta en generacions d’infants, famílies i companys.

Amb una vocació que traspassava les parets de l’aula, Joaqui no sols ensenyava a llegir, sumar o escriure. Ensenyava a estimar l’aprenentatge, a confiar en un mateix i a ser una bona persona. Com dir que no a algú així? Era —i és— impossible. De fet, són molts els qui, inspirats pel seu exemple, han triat el camí del magisteri.

Les escenes d’acomiadament han sigut pura emoció. Els xiquets, alguns ja quasi adolescents, corrent a abraçar-la mentre sonava “Que tinguem sort” de Lluís Llach, han estat un reflex preciós del que ha significat per a ells. «Que trobis el que t’ha mancat en mi», diu la cançó. I no hi ha dubte que ella ha deixat una part de si mateixa en cadascun dels seus alumnes.

Tot i que aquest curs no arriba a celebrar les noces de plata al centre, arriba una jubilació merescuda. Però si alguna cosa coneixem de Joaqui és que, encara retirada, la seua estima pel CEIP Manuel Bru —»el millor de la Marina Alta», com va dir en la festa de fi de curs— farà que torne al cole, a oferir tallers i a compartir moments.

Els qui hem tingut el privilegi de creuar-nos amb tu al camí et donem les gràcies per tot el que has sembrat en les nostres vides.

Avui no s’acomiada una mestra. Avui es celebra una vida dedicada a educar amb el cor. Gràcies, Joaqui, pel teu llegat de llum, tendresa i saviesa.