De Benissa a Dublín (Irlanda). La jove de 24 anys Maria Cardona Bordes fa 4 anys va canviar el blau d’aquesta terra per l’intens verd d’Irlanda. I avui en “Miralleros por el Mundo” volem conèixer aquest país amb la seua experiència.

Així que ens n’anem cap a Irlanda. Allí en espera Maria amb la seua simpatia. Ella, de moment, ha trobat el seu lloc en el món.

Com i per què decideixes canviar la teua residència?

Moguda per una sensació de buit i disconformitat respecte al moment de vida que estava passant, a l’estiu de 2022 els plans que tenia programats per a setembre 2022 respecte al nou curs acadèmic es van desmuntar. Vaig tenir la necessitat d’eixir, de buscar alguna cosa diferent, de conèixer més enllà dels meus ulls. La meua intuïció em deia que hi havia alguna cosa més per a mi, i que la vida no era només el que coneixia en aquell moment.

Perduda però feliç i amb il·lusió vaig prendre la decisió d’anar-me’n 1 any com a au pair («Un au-pair és una persona jove que temporalment, i a canvi de la manutenció i allotjament, té cura dels infants d’una família, amb l’objectiu d’aprendre’n la llengua) a Dublín (Irlanda).

És complex de resumir, ja que després de 4 anys passen moltes coses. Vaig acabar la meua experiència amb la família i vaig decidir quedar-me allí, per a seguir treballant en altres llocs i trobar una casa compartida amb altra gent, ja que en Dublin el preu dels lloguers és molt alt.

Vaig continuar cuidant a altres xiquets, coneixent a famílies meravelloses amb les qual avui en dia segueix en contacte i son part de la meua família ací a l’ Illa Esmeralda.

També vaig treballar durant un parell de mesos en una cafeteria/ tenda de productes mediterranis i on vaig aprendre a fer cafès molt bons.

Mesos després vaig decidir començar a fer ús de la meua certificació en Integració Social que vaig cursar en Espanya anys enrere.

Vaig començar a treballar en un col·legi d’educació especial amb necessitats complexes/ severes. Va ser un repte molt gran aquella experiència i en la que vaig créixer molt.

A setembre del 2025 vaig començar a treballar a un institut d’educació secundària i continue en l’ actualitat. Els meus companys són molt agradables i disfrute podent donar suport als alumnes que més ho necessiten.

Què és el que més t’agrada del país on vius ara?

El que més m’agrada d´Irlanda és la seua gent, l’amabilitat i la seguretat. Irlanda té una gent meravellosa, super simpàtics i graciosos. Pel que fa a la seguretat, mai en Irlanda m’han furtat res, de vegades si vas caminant i alguna cosa se te cau de la bujaca o de la bossa la gent ho deixa damunt d’un mur o alguna cosa per si tornes a buscar-ho que ho pugues veure bé. També quan reparteixen paquets a domicili sempre deixen tots els paquets junts al vestíbul i ningú agafa res si no es seu.

Per últim, també m’encanten els iogurts i formatges d’ací, tenen un sabor especial.

Què és el més curiós que t’has trobat?

Hi ha prou coses curioses que he trobat diferents al meu país. Trobe molt curiós que hui en dia molts col·legis i instituts Catòlics són encara separats xiques i xics. De fet, solen tenir molt bona reputació.

Em pareix molt curiós el seu idioma gaèlic i el qual intente aprendre un poc, a pesar de ser molt complicat. Molt poca gent el parla, però és una llengua molt romàntica i rica. Tenen dos esports gaèlics que són originaris d’ací i són el “Hurling” i el “Futbol gaèlic”.

És molt curiós que ací a la conductora o conductor del bus sempre se li dona les gràcies quan et baixes i em pareix preciós.

Una altra cosa molt curiosa és que per llei als aseos no hi han endolls.

I per finalitzar em pareix curiós i també un poc complicat és el fet que les persianes no existeixen i de la mateixa manera que en hivern el sol se’n va a les 4 de la vesprada, en l’estiu se’n va a les 23:00 i torna a eixir a les 04:00 aleshores de seguida t’entra la llum si no poses res.

Et va costar molt adaptar-te a les costums del país?

La veritat que no em va costar molt adaptar-me, en aquest moment després d’uns quants anys el que més em costa és trobar altres llocs per a socialitzar que no siguen el pub.

És veritat que l’oferta de menjar en la ciutat no és increïble, no tenen una cultura culinària a destacar i això de vegades sí que era un poc complicat.

Els irlandesos en general tenen un accent molt marcat que al principi no controlava molt però que ara és la part que més m’agrada i que ja m’han dit que jo també el tinc, cosa que em fa molt feliç.

Què trobes a faltar del teu municipi natal?

El que més trobe a faltar de Benissa és a la meua família, estar lluny d’ells no és fàcil i els pense tots els dies.

Trobe en especial falta passar temps amb la meua uela Antonia, i amb estes paraules vull fer menció a una dona tan especial com ella, que sempre dona el millor d’ella als altres, que té un cor enorme per a estimar a molta gent i que la vull amb tot el meu cor. Amb ella em ric, plore, aprenc, cante i balle. T’adore Antonieta meua.

Trobe a faltar moltes coses, veure el passacarrer de Moros i Cristians, anar a les cales de Benissa, anar a la panadería i menjar-me una ensaïmada o seure al riurau amb mon pare i menjar les tomaques tan bones que ell fa al bancal, anar a caminar amb ma mare i xarrar de la vida, però sobretot eixes nits amb la meua germana on ens gitem tard perquè no podem parar de riure.

Hi ha algun lloc, sabor o olor que et recorde a Benissa?

És molt curiós perquè amb el temps de trobar a faltar ta casa, quan sent una olor en particular que em recorda a casa immediatament se’m mou alguna cosa per dins i m’emocione.

Ací en Irlanda és il·legal que persones particulars sense permisos utilitzen coets, però quan n’han utilitzat alguna vegada en concerts o alguna cosa, eixe olor de pólvora em fa tornar en un segon al diumenge de la Puríssima Xiqueta escoltant la mascletada.

Quan vaig venir ací no m’havia agradat mai l’ albergínia ( o basínia com li diguem a casa) i d’ençà que ja no estic cada vegada m’agrada més. Un restaurant libanès que m’encanta fa un plat que es diu Baba Ganoush que té una base d’ albergínia torrada a la brasa i cada vegada que la menge m’emocione i m’imagine que és l’aspencat de ma mare.

En una balança, quins serien els pros i els contres del teu nou país de residència?

Els pros de viure a Dublín es que està molt connectada la ciutat, que puc anar a qualsevol lloc sense cotxe. Que la gent migrant és molt més oberta que la gent del poble i connectar amb gent és molt més senzill. Al ser una ciutat molt multicultural, sempre hi ha diferent tipus d’ events i celebracions arreu de la ciutat. Un pro molt gran de Dublín es la quantitat de parc verds que hi han dins de la ciutat, jo hui en dia encara estic sorpresa dels boscos salvatges que trobes al costat de casa.

Els contres definitivament seria el clima, és molt complicat de vegades fer plans exteriors, ja que pot ploure en qualsevol moment, de fet en 2025 va ploure 160 dies de 365.

Jo ja m’he acostumat i intente recordar-me que Irlanda no seria com és si no fora per la plutja, aquests parcs de somni que tots admirem no serien així si no plogués.

Un altre contra és el tema de l’allotjament, ja que és extremadament car llogar o comprar una casa.

Un tema que resulta molt complicat és que moltes vegades les persones que ens trobem ací hem vingut de pas i saps que en algun moment eixa amistat que has fet canviarà de país o tornarà al seu i has d’acostumar-te. La part positiva és que sempre tindràs amistats precioses arreu del món on segur pots anar a visitar-les.

Descobriu-nos els llocs més característics del teu nou país

Irlanda és coneguda per llocs com els Penya-Segats de Moher, el barri de Temple Bar, el Castell de San Patricio o el pont Ha’penny però trobe que podem ampliar l’itinerari per a trobar alguns llocs a l’altura i coneguts pels locals.

En la província de Cork hi ha uns poblets colorits preciosos que s’anomenen Cobh i Kinsale, pareixen de contes de fades i recomane molt visitar-los si t’agraden les tendes d’antiguitats.

Jo diria que la província de Kerry (Ciarraí en gaèlic) és una de les més impressionants d’ Irlanda, i jo tinc el gust d’haver viscut allí durant 2 mesos d’estiu. Vaig contemplar un dels llocs a nivell de natura més impressionants que he vist mai en la vida, parle de Conor Pass, és un dels ports de muntanya asfaltats més alts d’Irlanda. Situat a la península de Dingle, destaca per una carretera estreta i sinuosa que ofereix vistes panoràmiques espectaculars, penya-segats escarpats i llacs glacials.

Una altra província meravellosa és Donegal (Dhún na nGall en Gaèlic), situat al nord-oest d’Irlanda, dins de la província de l’Ulster. Conegut pels seus espectaculars paisatges costaners i la seua gran tradició gaèlica. Allí pots trobar Slieve League, un espectacular i escarpat penya-segat marítim situat a la costa atlàntica del comtat , amb uns 600 metres d’altura sobre el nivell del mar, és un dels penya-segats costaners accessibles més alts d’Europa.

Si segueixes 160 km més amunt en el comtat de Donegal arribes a Malin Head que és famós per ser el punt més alt al nord d’Irlanda. És famós pel seu paisatge salvatge, els seus penya-segats escarpats, la fortalesa històrica de The Tower (construïda el 1805) i per ser un punt clau per a observar les aurores boreals i el pas d’ocells migratoris. És com el Finisterre Irlandès però en compte de a l’oest, és al nord.

Glendalough és famós per les seues ruïnes medievals ben conservades, especialment la seua gran torre redona de 30 metres d’alçària, les esglésies de pedra i el seu cementiri antic. L’entorn natural destaca per dos llacs glacials envoltats de muntanyes i boscos, sent un dels destins de senderisme més populars d’Irlanda.

Per a finalitzar, penses tornar a Espanya?

Sí! Encara que no sé en quines condicions, ni com ni quan. Sé que la meua missió està en Espanya, necessite a la meua família i aquesta Maria nova que s’ha construït ací després de moltes experiències i reptes tornarà a casa, a parlar en valencià i mereix poder crear una vida amb uns vincles tan bonics com els que tinc a Dublín. Prompte.

Moltes gràcies Maria per ser la nostra guia particular per Dublín. T’ esperem per terres benisseres!!.