Parlar del escriptor e investigador de la Marina Alta, Eugeni Adolf Monjo i Pasqual és endinsar-se en el cor de les costums, de las cançons, dels jocs populars, de la saviesa vella, de les tradicions dels pobles, gastronomia….

Encara que va nàixer a Gata de Gorgos, porta vivint mitja vida a Teulada on és va casar i va tindre dues filles. Mestre de professió sempre ha estat vinculat a l´educació, als llibres i l´investigació editant 4 llibres d´investigació, una novel-la i un relat de contes i llegendes.

Ara està de enhorabona i www.elmiralldelamarina.es hem quedat amb ell a un lloc emblemàtic de Teulada, la Font de l´Horta i la seua senda fluvial.

En primer lloc, enhorabona per aconseguir el guardó en la XLII edició dels Premis 25 d’abril Vila de Benissa en la modalitat d´Investigació per la teua obra “Personalitat valenciana de la Marina Alta”. Content?

Clar que sí. El premi vol dir que valoren la meua obra literària i que continue jo pel bon camí. Pel camí costerut i difícil de la investigació  lingüística de la nostra benvolguda llengua valenciana/catalana/balear, base de la nostra personalitat com a poble dins de l’Estat Espanyol.

Aquest és el segon treball d´investigació que guanyes a Benissa. No?

 Sí, és la segona volta. La primera caldria remontar-nos a l’any 1999 (XIX Premi), amb l’obra “Joscs populars valencians de la Marina Alta”, editat per l’Institut Gil-Albert a l’any següent. Fa ara exactament, vint-i-tres anys.

Com naix aquest treball? Conta´ns com ha estat el procés?

L’investigador naix i ho porta ben endins del cor el seu amor per la seua llengua, per les seues tradicions, pel seu poble, per la seua gastronomia, per les seues cançons…I al llarg dels anys fa com la formiga; és a dir, va arreplegant d’ací i d’allà, va amuntegant i amuntegant material fins que aplega un dia que decideix la publicació. Podríem ben bé dir que és com una gestació lenta fins que arriba el dia del part o eixida al públic.

El lector que podrà trobar en aquest llibre?

 Conté una sèrie d’apartats, a saber: els brindis, els diàlegs maquinals, les fórmules d’acomiadament, d’atemorir, de condol, de foragitament, els insults, els malnoms, les fórmules imperatives, les invocacions i exclamacions, la nomenclatura dels fenòmens atmosfèrics, les oracions o  pregs, les recitacions agosarades, d’adormir, de comptar, de burla, de rivalitat, gracioses, sobre la pluja, sobre les cartes de la baralla i sobre les necessitats fisiològiques.

Què són els diàlegs maquinals?

Sempre, en encontrar-se dos o més persones pel carrer, sorgien de manera espontània, ara i adés, frases de salutació i diàlegs maquinals amb què aquests expressaven una enorme varietat de coses: un desig, un bon auguri, un afecte, una interrogació, una curiositat, una sorpresa, una burla, una sornegueria, o fins i tot, una maledicció, frustració o ira… I era com una manera natural d’iniciar el diàleg i rompre en certa manera el gel. Eren i són, aquests diàlegs i salutacions, qui ho havia de dir!, llenques de la nostra vida, de la nostra terra, de la nostra personalitat i una manera d’entendre el món que ens envoltava i ens envolta. Trossos del saber ancestral, tots embolicats, per les teranyines de l’oblit d’un temps passat. Tot en un temps que discorria lentament, a poc a poc, sense pressa i que se n’escapava  lentament de les nostres mans. “El bon dia” i “la bona nit” només es deien, en rompre el dia, la primera; en anar-se’n a dormir, la segona. I “la bona vesprada”, no ha existit mai, és un calc actual de “las buenas tardes” castellanas.

Cita´ns algunes diàlegs maquinals de la Marina Alta?

 –Què farem?

–Fem foc o fugim? o La botem o la rodem?

Curiositats: Expressió que indica indecissió. Sembla que siga una frase dels roders, és a dir, disparem o ens anem cametes valeu-me?, o allò de ens aturem ací i fem estada o ens anem a un altre lloc? També podem construir la frase en futur, “Què farem: foc o fugirem?”

————————————————————————————————————-

–Què fem?

–Ací/Aquí estic/estem aguantant metxa (o Un pa com unes hòsties (Ondara).

———————————————————————————————————-

–Què fem/farem?

–De cos.

———————————

–Què farem?

–Mala cara quan ens morirem.

—————————————————————

–Què hi ha? o Què hi ha de bo?

–Poc i mal repartit.

———————————

–Què passa?

–La saliva gola avall, o La saliva per la gola, o No res, o Què hi havia de passar?

I què son el retrucs o rebots?

Els “retrucs” es caracteritzen per la gràcia, vivor, enginy, burla, ridiculesa, ironia… Ben bé són una mena de batalla dialèctica entre dos interlocutors. Com uns jocs verbals, que contenen, fins i tot, la sonoritat de la rima i, de vegades, la pudor i la repugnància de l’escatologia o l’absurd. Caterina Valriu (que forma part del Grup d’Estudis d’Etnopoètica de les Illes Balears <<GREIB>>) els ha batejat com a “retrucs”. I com “retrucar” significa replicar, considere que aquest batejament d’aquesta classe de diàlegs maquinals és correcta i afortunada; per tant, jo la faig meua també. I els afig el nom de “rebots”. Ací en teniu uns quants:

–D’avui en molts anys!

–Que et pugues tocar el cul amb les dos mans!

————————————————————————

–“Entonces

–Un burro cagava onces.

——————————————

–Has vist Navarro?

–Quin Navarro?

–El qui té els collons penjats del carro.

————————————————————

–Per on va el barco.

–Per la mar.

–Tan menudet que “eres”, que et donen de mamar.

Si hui haguérem de brindar podríem agafar un dels brindis de tots els que apareixen en el teu llibre. Quin triaries?

 –Este vi és angelical: ens fa oblidar les penes i dormir de bo so “baix” (davall) l’esbardal!

———————————————————————————————————-

–Salut i pessetes, el demés a fer punyetes!.

——————————————————————–

–Salut i força al canut!.

Curiositats: El canut era un canonet de fusta, metall o cuiro, on posaven les monedes. Normalment se’l guardaven a la faixa o, amb un cordonet, al coll; per tant, no es referien per res del món a la part sexual corresponent. “Força”, aquí vol dir “molts”, quantitat. D’altres diuen que, com canut significa home amb els cabells plens de canes, volien significar que desitjaven forces i vigor al vell.

 A més a més dels brindis també trobem altres apartats com insults, malnoms, oracions i un llarg etcètera com se´t va ocórrer investigar sobre aquests temes?

 Els insults bàsicament són les paraules gruixudes (o paraulotes) o expressions o els actes amb què l’emissor  té la intenció d’ofendre algú o alguns receptors.

El malnom, segons la definició del DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear, de Francesc de B. Moll) és “nom que es posa a algú, prenent-lo d’algun defecte, vici, qualitat, etc.; en castellà, mote, apodo”.

Les oracions o pregs són per comunicar-nos amb l’altra dimensió, per demanar als sers superiors, per tindre bona mort, per resoldre favorablement algun assumpte o malaltia, per contrició, i per molts motius més que serien llargs d’enumerar.

En aquest apartat he investigat molts vidents i professionals del curanderisme.

No se’m va ocórrer, sinó que en concertar entrevistes o, perquè no dir-ho, de manera accidental he entropessat, vulgues no vulgues, amb persones de tota classe: carreters, mariners, vidents, remeiadors, llauradors, coeters, dolçainers… Per tant, he arreplegat el seu saber, i l’he classificat en apartats. Apartats que un dia, és clar, voran la llum de la publicació.

Jo he investigat molts vells de tots els pobles de la Marina. Fins i tot he anat als asils. He anat també a pobles de la Marina Baixa: Tàrbena, Altea, Castells de Guadalets, Xirles…

Creus que es deuria potenciar més premis com aquests en la Marina per seguir donant suport a la cultura i les arrels?

Jo crec que els ajuntaments de la Marina, en aplegar l’hora de fer els pressupostos, haurien de potenciar l’investigació, el teatre i la novel.la. S’haurien de destinar més diners a aquestos certàmens literaris. A més d’ampliar-los per gairebé tots els pobles de la Marina.

 Quantes obres literaries has escrit? Són totes d’investigació? 

 Les meus obres a través del temps han estat aquestes (quatre d’investigació, una novel.la i un relat de contes i llegendes):

“Saba vella”. Editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 1994.

“Relats a recer del Montgó”. Coeditat per l’Ajuntament de Xàbia i de Gata, 1996.

“Jocs populars valencians de la Marina Alta”. XIX Premi d’Investigació “25 d’abril” vila de Benissa, 1999. Editat per l’Institut Gil-Albert.

“Cançons nostres”. En aquest quart llibre, editat l’any 2004,  mira per recuperar i  intenta que perduren a través de tots el temps les cançons populars valencianes de la Marina Alta.

“Entre llops”. Novel.la històrica editada en abril de 2010.

“Personalitat valenciana de la Marina Alta”, XLII Premi d’Investigació “25 d’abril” vila de Benissa, 2022. Editarà  l’Institut Gil-Albert.

ALTRES NOTÍCIES: Benissa entrega los premios literarios 25 d’abril y los premios de pintura Salvador Soria