CLARA MARIA TORNA A ALCALALÍ

En plena febre dels remakes cinematogràfics arriba un teatral i molt a prop de nosaltres, a Alcalalí. Una bella localitat de La Vall de Pop on a cada casa hi ha un artista i en moltes d’elles, tres o quatre.

Un poble on la joventut es desviu perquè la cultura seguisca viva i on podríem dir que a cada cantó hi ha un teatre fins a arribar a tres i on aquest cap de setmana es vesteixen de llarg per a la gran estrena de “Clara Maria”.

A l’escenari es pujaran actrius i actors que reencarnaran, alguns d’ells, els personatges que un dia, fa ara 70 anys, interpretaren els seus iaios. Dues representacions de Mari Pepa Teatre dirigides per Imma Rodríguez.

«Clara Maria» fou escrita per Matilde Piera Giner de Murla qui versionà la novel·la homònima de Rafael Pérez y Pérez tenint un gran èxit ja no tan sols en la localitat, sinó en altres com Vall de Laguar, Xaló i Orba. Una versió que va ser adaptada per l’avi d’un dels actuals actors, Damià i que ara ho torna a ser per a transcriure-la al valencià i llevar les marques de masclisme que pogueren hi haure.

CLARA MARIA: L’ OBRA

Una història que ens conta com un matí a la fira de Cocentaina, l’amor entre l’hisendat Vicent Maria i l’artista Clara Maria brolla des del primer llampec i, passats uns mesos de festeig, contrauen matrimoni. Tanmateix, la Innocència Serratell, germana d’en Vicent, veu perillar el patrimoni familiar que vol per a la seua filla, Victòria. Per això deshonrarà i humiliarà la Clara Maria, fins al punt de desallotjar-la de la hisenda, després de responsabilitzar-la de la fugida de la Victòria. D’aquesta manera, la Clara Maria es veu forçada a abandonar la hisenda. Però, de camí cap a Barcelona, el tren descarrila, tot provocant un desenllaç tràgic. El temps passa i, després de vint anys, presenciem la decadència de la família Serratell. Aconseguirà la família il·luminar la foscor que durant tant de temps arrossega?

EL LLOC

El lloc escollit per a la gran estrena és el Careline Theatre o també conegut com a Cine Parroquial que està situat a la cantonada del carrer Valent i carrer Calvari. Va estar dissenyat per l’arquitecte Manuel Peris Vallbona. La construcció es va iniciar l’any 1964 i es va acabar l’any 1971. Molta gent d’Alcalalí es va moure per alçar el teatre que avui coneixem. La resposta entusiasta del veïnat a l’hora de construir un edifici públic per a fins culturals es va estendre ràpidament. Així és que molts habitants van aportar no només ajuda econòmica, sinó també materials de construcció; fins i tot, mà d’obra sense cap tipus de remuneració. Progressivament, el teatre, gràcies als donatius econòmics de les posteriors actuacions, va anar adquirint la forma actual.

Aquest divendres i dissabte a les 22 hores i amb entrada gratuïta arriba “Clara Maria” a l’ànima cultural del poble: a aquest bell Cine Parroquial, un lloc on tan sols travessar r la seua porta hem notat que ací es guarden mil i una història com ara Clara Maria, de les que han sigut testimonis el pati butaques, l’escenari o les mateixes bambolines.

ALTRES NOTICIES RELACIONADES: Dos obras del compositor de Alcalalí, Pablo Andrés, se estrenan en el Museu de la Ciutat de les Arts i les Ciències de Valencia