Diània terra nostra és un emocionat viatge per les més antigues sendes de les nostres muntanyes, una expedició encapçalada i guiada per tres personatges il·lustres, possiblement els més entusiastes i erudits exploradors que ha conegut mai l’agraciada Diània: Cavanilles, Joan Pellicer i Rafael Cebrián. Tots tres ens portaran de la mà pels més bells paisatges de la terra, de vegades acompanyats d’altres entesos col·laboradors, avançant tots junts en grup per vells camins empedrats, sovint sobre un bon talló de neu, o per estretes sendes cingleres, plovent, al capvespre, o ja en nit tancada, en altres ocasions progressant individualment en segura cordada per angostos barrancs, o per fabuloses crestalleres, a poqueta nit, o en clarejar el dia, albirant paisatges rocallosos, corprenedors, tardorencs, majestuosos, feridors: castells enlairats, penyals impossibles, poderosos cims i esmolats crestalls, barrancs que bramen ses aigües, joioses fontetes, vertiginosos penya-segats, ombrívoles caves, despoblats solitaris i oblidats, enrunades torres i talaies, captivadores valls, ullals, coves, illots, tolls i marjals, entre altres nombrosos i encisadors indrets.

La necessitat de documentar els escenaris de les seues novel·les anima els escriptors a viatjar. Eixa gojosa necessitat documental és la mateixa que ha empentat Just I. Sellés a prendre alè, farcir la motxilla i seguir les petjades d’aquells que obriren pas al camí davant d’ell. Amb l’ingent treball de Cavanilles sempre present, les entusiastes i corprenedores paraules de Joan en la memòria, i el bon fer de l’esforçat amic i mestre Cebrián dintre de la motxilla, l’escriptor de Beniarrés ha fet de la necessitat una emoció vital que ací i ara desitja compartir. No, res no hi ha com la terra d’un, que no debades galopa el cor quan sent

Just I. Sellés.

Just I. Sellés (Beniarrés, 1969) és enginyer d’obres públiques i màster en enginyeria marítima, professió que exercí durant 15 anys i que abandonà l’any 2008 per dedicar tot el seu temps i esforç a l’escriptura. En 2009 es proclamà finalista del premi Azorín de novel·la amb El llanto del petirrojo, la seua primera obra, i ja des d’aleshores treballà infatigable en un projecte literari ambiciós i apassionant que l’any 2014 el portà a editar la seua segona novel·la: Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya. Un any després, el 2015, publicà Al-Azraq, el visir que somiava La Muntanya, un llibre de divulgació històrica on l’autor vessà tota la informació documental i fotogràfica que inspiraren la novel·la. Actualment escriu Amira, l’última flor d’al-Àndalus, un altre projecte literari ambientat als territoris diànics, una novel·la on la història i la llegenda caminen de la mà. Durant la fase de documentació prèvia a l’escriptura d’aquesta nova obra, l’autor ha recorregut tot Diània, que és l’immens escenari on transcorrerà l’acció. Així, Diània, terra nostra és el fruit d’aquest ingent treball de camp que l’escriptor ha volgut avançar per a preludiar la novel·la que gaudirem prompte.